La formació socioemocional permet enfrontar-se als reptes de manera autònoma i equilibrada

Com sorgeix el projecte de contes ‘Motxil'?

Sorgeix per l'interès de Joan Antón Martínez Pallarés per fer una tasca que possibilités el desenvolupament integral dels infants. Ell va impulsar aquest projecte i qui va propiciar que jo el creés. Des d'aquí el meu agraïment per permetre complir un somni.

Quines característiques pedagògiques tenen aquests relats? Com poden usar-los els professors a l'aula?

‘Motxil' és una col·lecció de vuit contes animats que tenen com a escenari una gruta màgica, on habiten uns petits éssers fantàstics que representen cadascuna de les capacitats que volem que els nens desenvolupin. El treball a l'aula comença amb la visualització del conte i, a partir de les activitats i dinàmiques complementàries, es pretén que l'alumnat interioritzi les diferents capacitats.

A l'hora de crear el projecte vaig considerar bàsic que el material resultés atractiu per als nens i facilités la feina dels docents sent un recurs de fàcil aplicació. Crec que les dues fites s'han assolit.

L'educador pot dur a terme la lectura dels contes i les activitats complementàries a les sessions de tutoria. A més, disposa de les Unitats Transcurriculars mitjançant les quals es treballen les competències emocionals des de les diferents àrees. És important esmentar que el projecte disposa d'una guia molt detallada que possibilita la seva aplicació.

A partir de quina edat cal començar a educar en les competències socioemocionals?

Com més aviat millor, des de la més tendra infància. Una altra qüestió seria que, com en qualsevol altre aprenentatge, necessitem adequar i seqüenciar les diferents competències i graus de les mateixes a les edats dels nens.

Com ha estat la implantació del Projecte Motxil al camp social / educatiu? Quin feedback heu rebut?

La implantació del projecte es va realitzar mitjançant la seva presentació als centres. Es va realitzar una tasca de formació i seguiment, el que ens va possibilitar comprovar que tant alumnes com educadors el valoraven positivament. També es va elaborar una avaluació del programa basada en qüestionaris que van respondre els professors i els alumnes. Els resultats van resultar molt gratificants.

Com sorgeix la col·laboració amb Fundació "la Caixa"?

Joan Anton Martinez Pallarés va presentar el Projecte a "la Caixa" i l'Obra Social s'hi va interessar perquè formés part de la seva plataforma educativa. Des d'aquest moment es va iniciar una col·laboració que va possibilitar millorar el material i digitalitzar-lo.

Creus que l'educació socioemocional ha estat la gran oblidada dels programes educatius oficials?

Considero que si. Ara bé, s'han començat a donar grans passos i cada vegada són més els educadors conscients de la necessitat d'abordar des de les aules -i fora d'elles- la formació en competències emocionals.

Quines característiques principals ha de tenir la formació socioemocional i en valors?

Per ser capaços de formar nens saludables emocionalment, som els adults els que primer hem d'abordar aquest treball. És a dir, hem d'aprendre i vivenciar cadascuna de les capacitats que volem desenvolupar en els nostres alumnes. A més és important disposar de materials que ens facilitin aquesta tasca. M'estic referint a recursos com contes, vídeos, dinàmiques, activitats...

Creus que els pares i professors estan preparats per al repte?

La vida seria molt monòtona sense reptes. Aquest n'és un i hem d'afrontar-lo com un desafiament que ens ajudarà a créixer. Els pares i mares, així com els educadors professionals necessitem sentir-nos segurs i això no sempre és possible. L'important és entendre que el desenvolupament emocional és necessari per créixer en harmonia i requereix que ens formem i aprenguem dia a dia.

A grans trets, com serà un nen / nena ben format a nivell socioemocional?

Des del meu punt de vista seria una persona que, havent desenvolupat una autoestima satisfactòria, és capaç d'enfrontar-se als reptes i dificultats de la vida d'una manera autònoma i equilibrada. I, a més, crea i manté relacions satisfactòries, comunicant el que necessita, pensa i sent, i tenint en compte els sentiments dels altres. Això implica que estaríem davant d'una persona que podrà viure amb plenitud i col·laborar en la construcció d'un món més just i solidari.