Compartint evidències amb estratègies noves per a la classe de Matemàtiques

El mes d’octubre passat, EduCaixa va celebrar el congrés en línia Atreveix-te amb la Creativitat Matemàtica, on els mestres participants van exposar els resultats recollits per l’alumnat després d’un cicle de formació rebuda el curs passat de la mà d’experts reconeguts en didàctica de les Matemàtiques.

​​​​​​​

Se sol parlar de la bretxa entre la teoria de l’educació i la pràctica a l’aula, de la desconnexió entre investigadors i “experts”, i la realitat diversa de l’alumnat. Bastir ponts entre tots dos costats del mateix riu és necessari. I també és possible.

El viu exemple d’això és el cicle d’acció formativa Atreveix-te amb la Creativitat Matemàtica, impulsat per EduCaixa el curs passat, i l’objectiu del qual és portar maneres diferents i creatives d’ensenyar les Matemàtiques a les aules de Primària. En aquest cicle van col·laborar els matemàtics i experts en didàctica de les Matemàtiques Anton Aubanell, Fernando Blasco, Laura Morera, Guido Ramellini i Eulàlia Tramuns, i la professora de Secundària Belén Garrido, experta en geometria i papiroflèxia.

Justament el 14 d’octubre passat es va celebrar en línia el “congrés de collita” o de recollida d’evidències, en el qual els mestres participants en la formació van explicar a la resta de col·legues i als mentors com havien posat en pràctica amb l’alumnat allò que havien après en les sessions formatives del curs passat.

L’aprenentatge per als mentors no va ser menor en constatar la riquesa d’aplicacions que van tenir els seus ensenyaments, com van confluir diverses idees i estratègies en cada projecte, els efectes sorprenents en l’alumnat i la capacitat d’aquest per enriquir els projectes com a protagonista actiu d’aquests, no com a receptor passiu.

Que vagi per endavant el reconeixement a tots aquests docents que, malgrat trobar-se en plena pandèmia, amb el curs començat recentment i prenent encara el pols als nous reptes educatius, van fer l’esforç de participar en el congrés i explicar-nos les seves troballes.

Per difícil que fos el context, tant del curs passat com d’aquest, es va imposar la capacitat dels docents per impulsar maneres diferents d’ensenyar les Matemàtiques i, sobretot, per motivar l’alumnat amb les Matemàtiques. Cal precisar que la majoria de mestres que van presentar els treballs procedien, a més a més, de centres educatius amb una complexitat alta i una diversitat àmplia de necessitats d’aprenentatge.

De l’exposició dels projectes i les iniciatives es va poder concloure el següent:

• La majoria va emprar l’aprenentatge entre iguals, bé entre companys de la mateixa classe, bé entre nivells (2n i 5è, per exemple). Els millors aprenentatges es van donar justament quan els alumnes s’ensenyaven entre ells o quan suggerien millores al professor.

• Era freqüent que brillessin alumnes que generalment no destacaven en Matemàtiques, la qual cosa va suposar una injecció d’orgull per a ells, i també maneres noves d’aprendre per als altres. Les classes de Matemàtiques eren més riques en integrar un alumnat més nombrós i més divers.

• Es va desenvolupar un grau alt d’autonomia i iniciativa de l’alumnat, que va arribar a plantejar idees pròpies en les activitats, fins i tot proposades per reorientar-les i modificar-les.

• Tots els docents parlaven amb orgull dels estudiants. Tots van concloure que els qui van treballar van ser els nens i les nenes, i els adults es limitaven a supervisar el desenvolupament de les activitats.

• Les connexions amb el pensament computacional es van donar de manera natural.

• Si bé cada expert formador es va centrar en un aspecte de les Matemàtiques des del punt de vista didàctic, els docents assistents a la formació van traslladar el seu aprenentatge d’una manera integral a l’aula, la qual cosa va donar lloc a projectes molt rics en connexions entre el que van exposar uns experts i uns altres.

• Totes les activitats que van plantejar els docents van tenir un grau alt de “collita pròpia”, tant per manera pròpia d’entendre les matemàtiques com pel seu context concret. És a dir, van fer seves les lliçons dels experts en integrar-les amb la seva manera d’entendre i ensenyar les Matemàtiques, i amb les característiques del seu alumnat.

Els mateixos mentors van quedar sorpresos del resultat de la seva formació i de la capacitat dels mestres i les mestres per connectar el coneixement adquirit amb la realitat de l’aula i de l’alumnat divers, i com van destacar especialment aquells estudiants menys motivats fins aleshores per les Matemàtiques.

Bastir ponts és possible i en fan falta més. Conscients d’això, a EduCaixa orientem les iniciatives de formació i de desenvolupament professional docent precisament a connectar teoria i pràctica, investigadors, docents i alumnat, perquè es puguin enriquir entre ells i generar millores significatives en l’ensenyament i l’aprenentatge. Però, a més a més, impulsem que la millora no es quedi a l’aula del docent transformador, sinó que transcendeixi i en multipliqui el potencial. D’aquí, la importància de promoure que els docents generin les seves pròpies evidències d’aula i les difonguin fora d’aquesta, com ha passat a Atreveix-te amb la Creativitat Matemàtica.