EMOcionaTOUR: per una educació més humana

De vegades pot passar que estiguem tristos i no sabem el perquè, o que ens despertem especialment feliços i també en desconeguem el motiu. Senzillament ho estem. La importància de l’educació emocional radica precisament aquí: a ensenyar-nos a identificar emocions –tant pròpies com alienes– i a saber gestionar-les; a més d’ajudar-nos a superar metes, estimar-nos i respectar els altres. I és que ja ens ho deia Aristòtil: “Educar la ment sense educar el cor no és educar”. Per això, un dels reptes del sistema educatiu actual és treballar per a una educació més humana que atorgui més importància a les emocions. Fomentar-les dins de l’aula ens pot permetre treballar valors i habilitats com ara el diàleg, l’escolta activa, la tolerància o el respecte, que cada cop cobren més importància en la societat actual. És precisament a partir d’aquests valors quan es crea una cultura d’aula, o fins i tot de centre; i que, sobretot, pot garantir un ambient millor i un entorn d’aprenentatge millor per a l’alumnat.

Amb el propòsit de fomentar l’educació emocional dins de l’aula sorgeix el cicle de conferències EMOcionaTOUR, una iniciativa gratuïta d’EduCaixa en col·laboració amb La Granja Escola, que enguany ha tornat a posar al centre de la taula la importància que té treballar les emocions en l’àmbit educatiu. En forma de tour pels diferents centres CaixaForum d’Espanya, ens hem envoltat de diferents experts i expertes en educació emocional i hem après claus, estratègies i mètodes per posar en pràctica l’educació emocional a l’aula. L’objectiu és clar: acostar l’educació emocional a docents i professionals de l’educació.

Eva Bach ens parlava del que significa educar adolescents avui dia. “És contribuir al fet que les coses bones i belles que han de passar en les vides dels nois i les noies, passin”, deia. Això implica estimar-los, escoltar-los, atendre’ls i adoptar diferents formes de comunicació que emocionalment siguin efectives.

Jordi Amenós ens revelava l’atractiu de la narrativa terapèutica, un abordatge d’ajuda i reflexió que permet que ens coneguem millor a través de la mirada de l’altre. Un mètode que permet que l’alumnat pugui mirar més enllà d’ell mateix i que necessiti els companys i les companyes. Treballar amb aquest tipus de narrativa ens fa veure que en tots i totes hi pot haver emocions no expressades, desitjos i una voluntat de comprendre els altres. Amenós ha animat els docents a “dignificar la vulnerabilitat”, convidant-los així a ser més transparents amb els alumnes i les alumnes per a no alimentar els silencis entre totes dues parts.

Cristina Gutiérrez reflexionava sobre la importància de les competències emocionals, que no deixen de ser les nostres capacitats, per dur a terme una activitat de manera eficaç i amb qualitat. En aquest sentit, assegurava que només cal que tinguem la voluntat de fer-la.

Arantxa Ribot ens parlava del paper que juguen les evidències educatives en l’educació emocional. I és que, de manera contraria a com solem veure-les, són elements clau per avançar de manera rigorosa i eficient al llarg del canvi educatiu que estem experimentant en l’actualitat. Ens serveixen per veure què funciona i què no en cada entorn educatiu, què cal canviar i com saber quina és la millor alternativa.

Javier Cebreiros ens convidava a reflexionar entorn de la idea de “comunicar-se bé”, que consisteix a entendre que per ser millor comunicador cal treballar per ser millor persona. I ens recordava la importància de l’autenticitat i el poder que tenen les emocions com a eixos conductors d’una bona comunicació.

No et preocupis si no has pogut assistir a alguna de les sessions; molt aviat trobaràs un dossier de la conferència aquí.