Feedback

Evidència

Feedback


0

Impacte


+ 8 mesos


El feedback és informació que es dona al professorat o a l’alumnat sobre el rendiment d’aquest en relació als objectius o els resultats d’aprenentatge, i hauria de tenir com a objectiu millorar l’aprenentatge de l’estudiantat (i ser capaç d’aconseguir-ho). El feedback redirigeix o reorienta tant les accions del professorat com les de l’alumnat per assolir un objectiu, alineant l’esforç i l’activitat amb un resultat.

Poden ser sobre el resultat final de l’activitat, el procés d’aquesta, la gestió que l’estudiant fa del seu aprenentatge o autoregulació, o de forma individual per a l’alumnat (que tendeix a ser el menys efectiu). Aquest feedback pot ser oral o escrit, o es pot donar mitjançant proves o tecnologia digital. Pot procedir del professorat o d’alguna persona que hi assumeix aquest rol, o del propi alumnat (veure tutories entre iguals).

Impacte

Evidències internacionals

Les recerques sobre el feedback solen mostrar un gran efecte en l'aprenentatge. No obstant això, també té una gran varietat d'efectes i alguns estudis mostren que el feedback pot tenir repercussions negatives i empitjorar els resultats. Per tant, és important comprendre els beneficis potencials i les possibles limitacions del feedback com a metodologia d'ensenyament i aprenentatge. En general, els processos didàctics basats en la recerca que tenen com a objectiu explícit proporcionar feedback a l'alumnat, com la taxonomia de Bloom, tendeixen a tenir un impacte positiu. El feedback té efectes en tots els grups d'edat. Les recerques en els centres educatius s'han centrat especialment en el seu impacte en llengua, matemàtiques i, en menor mesura, ciències.

Evidències a Espanya

​​​​​​​Els estudis de caràcter experimental sobre la retroalimentació o feedback en el procés d’aprenentatge majoritàriament estan molt acotats en l’avaluació de certs ítems d’aprenentatge i també en la mostra d’estudi.

Però cal destacar que aquesta focalització en certes tècniques o estratègies de retroalimentació està en consonància amb els resultats en l’àmbit internacional.

Un estudi referencial a Espanya va ser el de Marchago el 2001. S’hi va analitzar si el feedback positiu és un mitjà adequat per millorar l’autoconcepte. Els resultats van mostrar que només en un dels tres casos el feedback proporcionat pels docents va resultar ser un recurs eficaç per modificar l’autoconcepte acadèmic, ja que només en un es van trobar diferències significatives de mitjanes entre el grup experimental i el grup de control.

Un estudi més recent (Luquin i Roothooft, 2019) sobre el feedback per millorar la pronunciació en anglès va trobar diferències significatives entre el grup experimental i el grup de control, que van mostrar que les reformulacions són beneficioses per millorar la pronunciació.

Durant els últims anys, la comunitat educativa s’està interessant en l’ús d’eines tecnològiques per afavorir l’automatització dels processos d’autoavaluació i retroalimentació com a part de l’avaluació formativa.

Per exemple, Moreno et al. (2015) van valorar l’anàlisi automàtica de projectes Scratch per avaluar i fomentar el pensament computacional. Amb relació als seus sentiments després d’analitzar els projectes, una majoria d’aprenents es van sentir bé quan van veure la puntuació de pensament computacional (PC), tot i que el 3 % dels que van respondre van indicar que es van sentir malament. Pel que fa a la informació mostrada per Dr. Scratch, la majoria de l’alumnat va ser capaç d’entendre-la, però el 5,6 % dels aprenents van indicar que no van comprendre la informació rebuda. Els resultats van mostrar que l’informe de retroalimentació ofert per Dr. Scratch va ser especialment útil per a alumnat de secundària amb una puntuació inicial de PC mitjana (en desenvolupament). No obstant això, l’eina no va semblar ser tan útil per a alumnat amb una puntuació inicial alta (competent), almenys en l’entorn investigat d’un taller d’una hora de durada.

Quina eficàcia té?

Els estudis sobre el feedback tendeixen a mostrar efectes molt elevats en l’aprenentatge. Malgrat tot, també tenen una gamma molt àmplia d’efectes i alguns estudis mostren que el feedback pot tenir efectes negatius i empitjorar la situació. Per tant, és important entendre els beneficis potencials i les possibles limitacions del feedback com a metodologia d’ensenyament i d’aprenentatge.

En general, les metodologies basades en la investigació que tenen com a objectiu de forma explícita proporcionar feedback a l’alumnat, com l’aprenentatge per al domini de Bloom, tendeixen a tenir un impacte positiu. El feedback té efectes a tots els grups d’edat. La investigació als centres s’ha centrat particularment en el seu impacte en llengua, matemàtiques i, en menor mesura, ciències.

Cost

El cost de proporcionar un feedback més eficaç no és gaire alt. Però és probable que calgui un desenvolupament professional permanent per millorar la pràctica, i això inclou avaluació i investigació actives. Els costos totals s'estimen per sota dels 70 € per estudiant, molt baixos.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. Proporcionar feedback eficaç és tot un repte. Els resultats de les investigacions més àmplies poden ajudar a implementar-les bé. El feedback eficaç tendeix a: ser específic, precís i clar (per exemple, “Ho has fet bé perquè...” en lloc de solament “correcte”); comparar el que l’alumnat ha fet bé amb el que ha fet malament amb anterioritat (per exemple, “Veig que t’has centrat en millorar X, ja que està molt millor que el darrer cop…”); animar i recompensar els esforços addicionals; donar-se amb moderació perquè sigui significatiu; proporcionar orientació específica sobre com millorar i no només dir a l’alumnat quan s’equivoca; estar recolzat per un desenvolupament professional eficaç per al professorat.

    2. Les investigacions més àmplies suggereixen que el feedback hauria de ser sobre tasques complexes o reptadores, o sobre objectius, ja que és probable que emfatitzi la importància de l’esforç i la perseverança, a més d’estar millor valorat per l’alumnat.

    3. El feedback pot procedir de la resta d’alumnat o dels adults (veure tutories entre iguals).

    4. S’han considerat els reptes d’implementar feedback de forma eficaç i sistemàtica en el centre?

    5. Quins aspectes del desenvolupament professional podrien ser necessaris per aplicar el feedback amb èxit al centre?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.