Aprenentatge a través d’activitats d’aventura a l’aire lliure

Evidència

Aprenentatge a través d’activitats d’aventura a l’aire lliure


0

Impacte


+ 4 mesos


L’aprenentatge d’aventura a l’aire lliure normalment inclou experiències a l’aire lliure, com escalada o muntanyisme; cursos de supervivència, cordes o assalt; o esports a l’aire lliure, com orientació, vela o piragüisme. Poden organitzar-se en forma de cursos residencials intensius o de cursos més curts que es porten a terme als centres educatius o als centres locals a l’aire lliure.

L’ensenyament d’aventura normalment inclou experiències d’aprenentatge col·laboratiu amb un nivell elevat de dificultat física (i sovint emocional); i també pot incloure la resolució pràctica de problemes, la reflexió explícita i el debat sobre el pensament i les emocions (veure també metacognició i autorregulació).

Les intervencions en l’aprenentatge d’aventura no solen incloure un component acadèmic formal, de manera que aquest resum no inclou escoles forestals, cases de colònies o excursions.

Impacte

Evidències internacionals

En general, els estudis sobre estratègies educatives a l'aire lliure coincideixen a assenyalar beneficis positius en l'aprenentatge acadèmic. De mitjana, l'alumnat que participa en activitats didàctiques a l'aire lliure aconsegueix un progrés aproximat de quatre mesos addicionals. També existeixen evidències d'un impacte en els resultats no cognitius, com l'autoestima.

Les evidències suggereixen que els efectes són majors per a l'alumnat més vulnerable i de major edat (adolescents), en cursos més llargs (més d'una setmana) i mitjançant activitats que es desenvolupen en un entorn natural, encara que un altre tipus de processos similars també revelen alguns efectes positius.

No resulta senzill comprendre el motiu pel qual les activitats educatives a l'aire lliure semblen millorar els resultats acadèmics. Una hipòtesi podria ser que amb l'aprenentatge a l'aire lliure es desenvolupen habilitats no cognitives, com la perseverança i la resiliència, i que aquestes habilitats tenen un efecte en cadena sobre els resultats acadèmics.

Per tant, si les estratègies didàctiques a l'aire lliure són eficaces pel seu impacte en les habilitats no cognitives, animar explícitament a l'alumnat al fet que utilitzi activament aquestes habilitats a l'aula probablement augmenta la seva eficàcia. No obstant això, cal destacar que la base empírica més general sobre la relació entre aquestes habilitats no cognitives i l'aprofitament de l'alumnat és limitada (vegin-se les publicacions sobre habilitats no cognitives de la EEF).

Evidències a Espanya

​​​​​Els estudis a Espanya tendeixen a correlacionar les activitats d’aventura a l’aire lliure des del marc analític de l’educació física. Les consideracions que cal subratllar són que:

Tenen un paper en el desenvolupament d’un estil de vida positiu i un efecte directe sobre la salut global de l’individu (Cocca, 2012) i el rendiment acadèmic.

L’alumnat adolescent millora en les diferents dimensions analitzades, disminueix l’avorriment i augmenta la seva implicació en el procés d’ensenyament-aprenentatge, a més de millores vinculades amb l’autoestima i la resolució de problemes. En la investigació de Baena i Granero (2013) es va comprovar com els alumnes van millorar després d’aplicar un programa d’educació per a l’aventura. Va contribuir a millorar l’aprenentatge i, específicament, la competència percebuda i l’autoeficàcia enfront de situacions problema. Van mostrar nivells més elevats de satisfacció i van percebre a les classes un clima motivacional orientat a l’aprenentatge: preferien les tasques desafiadores, que els van resultar, a més, més divertides.

Els alumnes que aprenen continguts concrets a través de projectes d’aventura se senten molt satisfets i motivats, i com a subjectes involucrats en una estructura d’aprenentatge orientada cap al domini de la tasca. Fuentesal (2017) va analitzar com un programa d’activitats multitasca/multiaventura, tot i que per la seva intensitat va tenir incidència sobre l’ansietat competitiva, va produir efectes beneficiosos com ara l’augment de la motivació en contextos d’assoliment o d’èxit globals, l’aproximació a la mestria i al rendiment.

L’absència d’aquest tipus d’activitats i el sedentarisme provoquen efectes negatius en el rendiment dels adolescents.

Valencia et al. (2016) van mostrar en el seu estudi que la probabilitat de menys èxit acadèmic va augmentar en els adolescents que dedicaven dues hores o més a les activitats sedentàries socials i tenien menys nivell socioeconòmic. En els nois també augmentava si dedicaven quatre hores o més a les activitats sedentàries de lleure tecnològic i dues hores o menys a les activitats sedentàries productives. Com a conclusió, l’estudi va considerar que els adolescents passaven un nombre elevat d’hores fent activitats de tipus sedentari en horari extraescolar.

Quina eficàcia té?

En general, els estudis sobre les intervencions en l’aprenentatge d’aventura mostren de forma sistemàtica beneficis sobre l’aprenentatge acadèmic. L’alumnat que participa en intervencions en aprenentatge d’aventura té, de mitjana, un progrés addicional de quatre mesos. També hi ha evidències d’un impacte en els resultats no cognitius, com ara l’autoconfiança.

Les evidències indiquen que l’impacte és major per a l’alumnat més vulnerable i el més major (adolescents), per als cursos més llargs (més d’una setmana) i per als que es desenvolupen en un entorn “natural”, malgrat que hi ha altres tipus d’intervencions que mostren cert impacte positiu.

Comprendre per què les intervencions en l’aprenentatge d’aventura semblen millorar els resultats acadèmics no és senzill. Una suposició podria ser que les habilitats no cognitives, com la perseverança i la capacitat de recuperació, es desenvolupen a través de l’aprenentatge d’aventura i que aquestes habilitats tenen repercussions en els resultats acadèmics. Si les intervencions en l’aprenentatge d’aventura són eficaces gràcies al seu impacte sobre les habilitats no cognitives, és probable que animar de forma explícita l’alumnat perquè les apliqui de forma activa a l’aula n’augmenti l’eficàcia. Malgrat tot, s’hauria de tenir en compte que l’àmplia base empírica de la relació entre aquestes habilitats no cognitives i l’èxit de l’alumnat està poc desenvolupada (veure la literatura sobre habilitats no cognitives d’EEF).

Cost

Els costos són variables. Una experiència d'aventura de navegació d'una setmana costa uns 500 € per estudiant i setmana. Un sol curs d'aventura de cordes costa uns 25 € mig dia. Els costos totals s'han estimat entre 250 € i 500 € per estudiant, és a dir, moderats.

Què hauries de tenir en compte?

    Abans d’implementar aquesta estratègia a l’ entorn educatiu, cal tenir en compte que:

    1. Hi ha una àmplia gamma d’activitats d’aventura vinculades amb l’augment del rendiment acadèmic.

    2. Les experiències de més d’una setmana tendeixen a tenir més impacte i a produir efectes més duradors.

    3. És important treballar amb personal ben format i qualificat, ja que les experiències d’aventura poden suposar riscs físics i emocionals molt diferents als que s’experimenten als centres educatius.

    4. Les experiències d’aventura a l’aire lliure poden tenir un impacte positiu en l’autoconfiança, l’autoeficàcia i la motivació. Com es maximitzarà l’impacte sobre l’aprenentatge garantint que l’alumnat aplica aquestes habilitats quan torni a l’aula?

Veure Apèndix

Vols mantenir-te al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional? Uneix-te a EduCaixa per a no perdre-te-les.