La inundació del Mediterrani sobre el mar Negre

Descripció

En aquesta animació, l’alumnat podrà visualitzar una hipòtesi sobre la formació del mar Negre. Segons aquesta hipòtesi, l’augment del nivell dels oceans i dels mars causat pel desgel dels glaciars hauria provocat que l’aigua del Mediterrani inundés el que era un antic llac.

També podrà veure algunes de les evidències a favor d’aquesta hipòtesi, com les closques de mol·luscs d’aigua dolça que s’han trobat on, en teoria, hi havia l’antiga línia de platja del llac original.

Objectius

• 1
  Conèixer una de les hipòtesis sobre la formació del mar Negre.
• 2
  Identificar la presència d’oxigen i d’essers vius com a causes del deteriorament dels materials.
• 3
  Comprendre com es fan servir les evidències científiques per comprovar una hipòtesi.

Quant al recurs

Fa prop de dotze mil anys, al final de l’última glaciació, la descongelació dels glaciars va aportar una gran quantitat d’aigua, cosa que va provocar l’efecte d’elevar el nivell de tots els oceans i mars. Els geòlegs William Ryan y Walter Pitman, de la Universitat de Columbia, van desenvolupar la hipòtesi que, a causa de les crescudes, l’antic mar de Màrmara, desbordant aigua, va obrir una esquerda a la vall del Bòsfor. Així, l’aigua salada va entrar de sobte a la conca del mar Negre, que aleshores era un llac, i el va inundar probablement en poques setmanes.

El nou mar va quedar configurat d’aquesta manera, en dues capes d’aigua ben diferenciades: la superficial, salobrosa, i la profunda, salada i sense oxigen ni vida, perquè al mar Negre no hi ha les diferències de temperatura que en altres mars produeixen la recirculació vertical d’aigües oxigenades.

El fet que aquesta capa d’aigües profundes estigui molt poc dotada de condicions adequades per a la vida ha convertit el fons del mar Negre en un entorn ideal per mantenir en perfecte estat les restes de vaixells antics.

El 1999, l’investigador Submarí Robert Ballard va navegar cap a l’interior del mar Negre per confirmar la teoria de Ryan i Pitman. Ballard hi va trobar closques de mol·luscs d’aigua dolça on se suposava que hi havia la platja de l’antic llac. Finalment, la datació amb carboni 14 va permetre confirmar que, en efecte, fa 7.500 anys allà hi havia hagut una platja de llac, avui submergida.