Deures

Evidència

Deures

Els deures es refereixen a les tasques que el professorat encarrega a l’alumnat perquè les completi fora de l’horari lectiu. Les tasques per a casa més habituals als centres d’educació primària solen ser la lectura o la pràctica de l’escriptura o de les matemàtiques, però també inclouen activitats més extenses per desenvolupar les habilitats d’investigació o un treball més dirigit i centrat, com ara estudiar per als exàmens.


3

+ 5

43

En què consisteix?

La nostra definició de deures també inclou activitats com els grups d’estudi, en què l’alumnat té l’oportunitat de completar els deures a l’escola però fora de l’horari lectiu normal, i els models d’aprenentatge invertit, en què l’alumnat es prepara a casa per als debats i els exercicis que es faran a l’aula.

Conclusions principals

  1. De mitjana, els deures tenen un impacte positiu (+5 mesos), especialment en els alumnes de secundària.
  2. És possible que alguns alumnes no disposin d’un espai tranquil per a l’aprenentatge a casa, de manera que és important que les escoles es plantegin com poden donar suport a l’aprenentatge a casa (per exemple, mitjançant grups d’estudi per a l’alumnat).
  3. Els deures que estan relacionats amb les tasques de classe acostumen a ser més eficaços. En particular, els estudis que van incloure correccions dels deures van mostrar més beneficis en l’aprenentatge.
  4. És important explicar clarament a l’alumnat l’objectiu dels deures (per exemple, augmentar una àrea específica de coneixement, o aconseguir fluïdesa en un àmbit determinat).

Quina eficàcia té?

L’impacte mitjà dels deures és positiu tant a l’escola primària com a la de secundària. Però hi ha diferències més enllà d’aquestes dades pel que fa als deures a primària, amb un impacte més baix de mitjana (vegeu més endavant).

 

La qualitat de les tasques sempre ha de ser més important que la quantitat de treball que s’exigeix a l’alumne. Hi ha dades que indiquen que els efectes dels deures disminueixen quan augmenta el temps de dedicació de l’alumnat. Els estudis revisats que han aconseguit el màxim impacte posen deures d’una assignatura concreta dues vegades per setmana.

 

Les evidències també suggereixen que és important que els deures estiguin relacionats amb el que s’aprèn durant l’horari lectiu normal. En els exemples d’estudis més eficaços, els deures formaven part integrant de l’aprenentatge, en lloc de ser un element afegit. Per maximitzar-ne l’impacte, també sembla que és important que es proporcionin correccions útils a l’alumnat sobre el seu treball (vegeu Feedback).

Més enllà de la mitjana

Els estudis fets en escoles de secundària solen mostrar un impacte més gran (+5 mesos) que els fets a les escoles de primària (+3 mesos).
S’han observat efectes positius semblants en les àrees de lectura, matemàtiques i ciències.
La major part dels deures són individuals, i els estudis en què s’incloïa la col·laboració amb companys tenen efectes més grans (+6 mesos), però el nombre d’estudis és baix.
Els estudis en els quals intervé la tecnologia digital acostumen a tenir un impacte més gran (+6 mesos).

Disminuir la bretxa del desavantatge

L’alumnat que reuneix els requisits per rebre el servei de menjador escolar gratuït sol obtenir més beneficis dels deures. Però els estudis a Anglaterra suggereixen que l’alumnat d’entorns desafavorits té menys probabilitats de tenir un espai de treball tranquil, tenir accés a un dispositiu adequat per a l’aprenentatge o una connexió a internet estable, i pot rebre menys suport familiar per fer els deures i desenvolupar hàbits d’aprenentatge eficaços. Aquestes dificultats poden augmentar la bretxa del rendiment de l’alumnat desafavorit.

 

Els grups d’estudi poden ajudar a superar aquestes barreres perquè ofereixen a l’alumnat els recursos i el suport necessaris per fer els deures o repassar continguts. Les evidències suggereixen que no s’han de fer servir els deures com a càstig o una penalització per un rendiment baix.

Com ho pots implementar al teu entorn educatiu?

Els deures permeten a l’alumnat emprendre l’aprenentatge autònom per practicar i consolidar habilitats, fer investigacions profundes, preparar les classes o repassar per als exàmens. Les dades suggereixen efectes molt diferents quan es posen deures. Per aquest motiu, els centres educatius han de tenir en compte els principis actius de la metodologia, que poden incloure:

  • Prioritzar la qualitat dels deures enfront de la quantitat.
  • Utilitzar tasques ben dissenyades que estiguin vinculades al contingut de la classe.
  • Explicar clarament a l’alumnat els objectius dels deures.
  • Entendre i abordar les barreres que els impedeixen fer-los, com l’accés a un dispositiu d’aprenentatge o recursos.
  • Ensenyar explícitament estratègies d’aprenentatge autònom.
  • Proporcionar feedback de qualitat per millorar l’aprenentatge de l’alumnat.
  • Supervisar l’impacte dels deures en la participació, el progrés i el rendiment de l’alumnat.

 

El professorat ha de procurar entendre les barreres que impedeixen a certs alumnes fer els deures, per exemple, la falta d’accés a un espai tranquil o de materials d’aprenentatge, i evitar metodologies que utilitzin els deures com a càstig per un rendiment baix. 

Cost

El cost mitjà dels deures es considera molt baix i els costos per a les escoles es deriven principalment dels recursos i la formació del professorat. La implementació dels deures també exigeix una certa dedicació del professorat en la planificació i el feedback.

 

A més del temps i el cost, els líders escolars s’han de plantejar com maximitzar l’eficàcia dels deures mitjançant el desenvolupament professional del professorat per promoure l’ús de tasques ben dissenyades que complementin l’aprenentatge a l’aula i el feedback de qualitat per millorar l’aprenentatge de l’alumnat. Les escoles han de supervisar l’impacte de diferents metodologies de deures, com la freqüència, el propòsit i la varietat de les tasques, en la implicació i el rendiment de l’alumnat.

Quina fiabilitat tenen les evidències?

La fiabilitat de les evidències entorn dels deures es considera baixa. Es van identificar 43 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. El tema va baixar graus en la solidesa de l’evidència perquè:

  • Un gran percentatge dels estudis no constitueixen assajos controlats aleatoritzats. Si bé altres dissenys d’estudis encara ofereixen informació important sobre l’eficàcia de les metodologies, hi ha el risc que els resultats es vegin influïts per factors desconeguts que no formen part de la intervenció.
  • Un gran percentatge dels estudis no es van avaluar de manera independent. Les avaluacions fetes per organitzacions vinculades a la metodologia, per exemple, proveïdors comercials, solen tenir un impacte més gran, fet que pot influir en l’impacte general del tema.