Remuneració per acompliment

Les metodologies difereixen en la manera de mesurar l'exercici i en la manera com aquests mesuraments estan relacionats amb els resultats de l'alumnat. En alguns sistemes, els resultats dels exàmens de lalumnat són lúnic factor utilitzat per determinar el bonus per exercici. En altres, els criteris per establir el nivell d'exercici també poden incloure informació obtinguda en observacions de classes o comentaris de l'alumnat, o deixar-se a discreció de la direcció del centre. Alguns esquemes d'exercici incentiven individus, altres incentiven grups de mestres.

1. L’impacte de la remuneració per acompliment és baixa (+1 mes). Els centres educatius podrien considerar altres maneres més rendibles de millorar el rendiment del professorat, com el desenvolupament professional continu de qualitat.
2. Tenint en compte la falta de proves d’una millora substanciosa en la qualitat de l’ensenyament gràcies a la remuneració per acompliment, resultaria més convenient dirigir els recursos al desenvolupament del professorat actual.
3. La implementació de la remuneració per acompliment pot restringir l’atenció del professorat a grups o mesures concrets, per la qual cosa cal extremar les precaucions per minimitzar els efectes no desitjats.

Els resultats d’avaluacions rigoroses, com les que inclouen estudis experimentals o grups ben controlats, suggereixen que l’impacte mitjà dels sistemes de remuneració per acompliment ha estat baix (progrés d’1 mes). L’ús de l’aversió a la pèrdua, que implica tornar el bo si els resultats de l’alumnat se situen per sota d’un nivell determinat, està menys estès en molts sistemes educatius, però quan s’han provat aquestes metodologies, les avaluacions han demostrat un impacte més gran.

Hi ha certes evidències que indiquen que l’impacte també pot ser més gran en països en vies de desenvolupament. En general, les avaluacions que s’han dut a terme sobre diversos sistemes de remuneració per acompliment als Estats Units, on la metodologia també es coneix com a «retribució per mèrits», no han pogut establir una relació clara amb una millora en els resultats d’aprenentatge de l’alumnat.

Hi ha certa preocupació que aquests sistemes puguin tenir conseqüències indesitjades. Per exemple, que puguin fomentar un tipus d’ensenyament que només se centri en els resultats dels exàmens i es produeixi una reducció del pla d’estudis, o que se centri en grups d’alumnes que se situïn en un llindar d’avaluació concret.

Una metodologia relacionada que sembla que és prometedora és utilitzar els plusos o millores salarials per atreure el professorat a centres conflictius.

En general, les metodologies que simplement pressuposen que els incentius faran que el professorat treballi de manera més eficaç no estan ben fonamentades per les evidències actuals.

Els estudis fets a Anglaterra han demostrat que l’alumnat de comunitats desafavorides té menys probabilitats d’accedir a centres educatius d’alt rendiment i més probabilitats d’assistir a centres amb professorat no qualificat o amb pocs anys d’experiència.

És probable que l’accés limitat a l’ensenyament de qualitat sigui un factor clau que contribueixi a la bretxa de rendiment, ja que els estudis demostren de manera consistent l’impacte positiu de l’ensenyament de qualitat en el rendiment de l’alumnat. La remuneració es pot fer servir com a part d’una estratègia per atreure i retenir professorat especialista, qualificat i experimentat en centres amb més alumnat que reuneixin els requisits per accedir a la subvenció de prima per alumne.

Concretament, l’impacte reduït de la remuneració per acompliment pot indicar que els centres educatius i els responsables polítics han de considerar altres metodologies per atreure professorat de qualitat als centres educatius ubicats en comunitats desafavorides.

Hi ha diverses metodologies diferents de remuneració per acompliment que inclouen plusos, aversió a la pèrdua i millores salarials. Els elements clau de les metodologies de remuneració per acompliment podrien incloure:

• Una política de remuneració clara i transparent amb incentius econòmics per motivar el professorat o retenir el personal docent de qualitat.
• Avaluacions precises del progrés i el rendiment de l’alumnat i de les barreres que troben per aconseguir els objectius acadèmics.
• Supervisió dels sistemes per avaluar l’impacte en grups d’alumnes, en el pla d’estudis i en la motivació del professorat.
• Una cultura generalitzada de suport i desenvolupament professional del professorat.

És fonamental que les estratègies que recompensen l’acompliment del professorat també incloguin suport al professorat i estratègies prudents per mitigar el risc que se centri únicament en les mesures utilitzades per aconseguir la remuneració per acompliment.

En general, els costos mitjans d’implementar la remuneració per acompliment es consideren baixos. Els costos associats a la remuneració per acompliment es deriven del pagament de plusos al personal docent, o millores salarials, que suposen tots costos recurrents.

Si bé el cost mitjà estimat de la remuneració per acompliment és baix, la variabilitat en l’import que algunes escoles paguen al personal en forma de plusos significa que els costos poden variar de molt baixos a moderats.

A més del cost, els líders escolars han de tenir en compte com retenir el personal docent de qualitat mitjançant una cultura sòlida del desenvolupament i suport professional. Els líders escolars han de supervisar detingudament l’impacte de les metodologies de remuneració per acompliment i evitar els sistemes que puguin tenir conseqüències indesitjades, com ara més atenció a grups d’alumnes específics situats més a prop dels llindars d’avaluació en detriment d’altres estudiants.

La fiabilitat de les evidències entorn de la remuneració per acompliment es considera molt baixa. Es van identificar 27 estudis que compleixen els criteris d’inclusió del Toolkit. El tema va baixar un grau en la solidesa de les evidències perquè:

• Un gran percentatge dels estudis no constitueixen assajos aleatoritzats. Si bé altres dissenys d’estudis continuen oferint informació important sobre l’eficàcia de les metodologies, hi ha el risc que els resultats es vegin influïts per factors desconeguts que no formen part de la intervenció.
• Hi ha una gran variació per causes desconegudes entre els resultats inclosos en el tema. Totes les revisions mostren certa variació en els resultats, i per això és important analitzar més enllà de la mitjana. La variació per causes desconegudes (o heterogeneïtat) redueix la nostra certesa en els resultats, ja que no hem pogut provar en l’anàlisi com el context, la metodologia o l’enfocament influeixen en l’impacte.