La competència investigadora en el professorat

“La competència investigadora en els docents és imprescindible per a la millora de l'educació, perquè l'acció educativa hauria de fonamentar-se en l'evidència científica”, ens explica José Reinaldo Martínez-Fernández, doctor en Processos Cognitius i professor en la Facultat d'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Però, a què ens referim quan parlem de competència investigadora? Segons el Dr. Martínez-Fernández, “a totes aquelles habilitats, actituds i coneixements relacionades en un primer nivell amb la identificació i la lectura crítica de la literatura científica, així com, en un nivell competencial més avançat, amb la producció d'evidències científiques de qualitat i rigor”.

No obstant això, el Dr. Martínez-Fernández coneix bé les dificultats a les quals s'enfronta un docent en el seu dia a dia, com és la falta de temps o de formació contínua. Per la qual cosa planteja un escenari intermedi: “El docent ha de viure i tractar la seva aula com un espai d'investigació. Un petit laboratori, no des del punt de vista positivista, sinó amb un sentit més ampli de la paraula. L'aula ha de ser el lloc on provar experiències i idees, observar resultats i aplicar nous mètodes.”

Abans de començar a investigar a la nostra aula o centre educatiu, hi ha una qüestió sobre la qual hem de reflexionar: quines metodologies d'investigació utilitzarem. Depenent de com entenguem l'aprenentatge i l'ensenyament, el mètode d'investigació que triem hauria ser diferent.

Segons ens explica el Dr. Martínez-Fernández, la investigació quantitativa, aquella que recull dades numèriques principalment a través d'experiments, normalment té una mostra àmplia i presenta una bona representativitat. No obstant això, aquest mètode no necessàriament millora la fiabilitat o la validesa de l'estudi. D'altra banda, la investigació qualitativa recull els discursos totals dels subjectes relacionats amb el tema a través de dades no numèriques. És a dir, s'aproxima als fets de manera més fina i focalitzada, però menys representativa.

Ambdos enfocaments impliquen uns certs biaixos, així com avantatges i desavantatges, per la qual cosa en el grup d'investigació PAFIU de la Universitat Autònoma de Barcelona, coordinat pel Dr. Martínez-Fernández, aposta per un mètode mixte en les seves investigacions. Per exemple, en una de les seves últimes recerques sobre patrons d'aprenentatge i desenvolupament de la competència lingüística, s'han avaluat amb mètodes mixtos a 178 nens de 4t a 6é de primària en tres centres escolars de Múrcia.

En el món de l'educació, parlem amb assiduïtat de les competències de l'alumnat. No obstant això, les competències docents difícilment protagonitzen els debats educatius. Conversar amb el Dr. Martínez-Fernández sobre la competència investigadora del docent, ens dona l'oportunitat de reflexionar sobre quins docents volem ser i quin tipus d'educació imaginem.