Actualitat Equipo EduCaixa - 25/01/2016
Un projecte de tecnologies creatives per a crear entorns interactius
Aquesta setmana, l'IES Príncep de Viana de Barcelona ha viscut una sessió de tecnologia molt especial. L'aula-taller es va omplir de periodistes i alumnes per assistir a la presentació del programa "Impulsem la robòtica. Tecnologies creatives a l'aula", ideat per l'empresa sueca Arduino-Verkstad amb la col·laboració del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el suport de l'Obra Social "la Caixa".
A la presentació hi van assistir Javier Bertolín, director adjunt de l'Àrea Territorial i Centres de la Fundació "la Caixa"; Joan Gumbert, subdirector general d'Innovació, Formació i Orientació del Departament d'Educació i David Cuartielles, "ideòleg" del projecte i cofundador d'Arduino-Verkstad.
El programa, en què ja treballen alumnes de 3r i 4t d'ESO de 52 centres catalans, té com a objectiu estimular l'ús de la tecnologia com a eina per a la creació i les vocacions tècniques en estudiants de 13 a 17 anys.
EduCaixa va assistir a la presentació per a la premsa i vam tenir l'oportunitat de conversar amb l'enginyer David Cuartielles.
En què consisteix el projecte "Impulsem la robòtica. Tecnologies creatives a l'aula"?
És un programa dirigit als professors per desenvolupar les classes de tecnologia sobre la base de projectes pràctics. L'enfocament es basa en la indagació i en el desenvolupament d'idees, amb activitats organitzades perquè l'estudiant vagi evolucionant a mesura que crea, juga i aprèn amb un experiment.
Els alumnes treballen en base als kits dissenyats per Arduino. Quin és l'objectiu i la dinàmica d'aquesta formació?
Volem que els alumnes aprenguin a programar (processing), dominin l'electrònica bàsica, siguin capaços de dissenyar i crear circuits simples i desenvolupin conceptes de robòtica.
Els centres inscrits al projecte treballen en base als 52 kits i experiments desenvolupats per Arduino, que també proporciona formació als professors i comunicació constant a través d'un entorn virtual. Les activitats s'ajusten al temps de durada d'una classe de secundària i permeten al professor estar actualitzat en temes concrets a mesura que es desenvolupa el treball.
A Arduino sempre parleu de "tecnologies creatives". Per què?
La tecnologia per si mateixa no té sentit: és molt difícil atraure un jove parlant d'algoritmes. La clau és buscar com aquesta tecnologia es pot aplicar al seu món, a alguna cosa que li interessi. Aquest és un ingredient fonamental que ens aporten els alumnes i l'esperit creatiu clau d'aquest projecte.
Anteriorment heu desenvolupat projectes similars a Castella-la Manxa i Madrid. Com els valores?
Les experiències fins ara han estat fantàstiques. Els alumnes estan predisposats i és fàcil motivar-los: els ofereixes eines actualitzades i s'involucren perquè se senten partícips del que fan. També m'agrada destacar la reacció dels professors, ja que al principi veuen complicat poder aplicar el projecte però després acaben encantats. Prova d'això és la plataforma en línia per treballar i compartir experiències, que funciona molt bé i fins i tot va més enllà dels continguts del projecte. Per tant, veiem que l'experiència és viable i factible.
Com valores l'educació en tecnologia que s'imparteix als centres educatius?
D'entrada, crec que el currículum és molt ampli i està molt centrat en la història de la tecnologia; això deixa molt poc temps per als projectes pràctics. De fet, la tecnologia és una matèria que consisteix a transferir coneixements científics al món real. Penso que, sense sacrificar la "teoria", és necessari buscar un format de classe diferent.
No aspirem a que tothom es converteixi en enginyer, l'objectiu és fer una matèria en la qual els alumnes interactuïn directament amb el món físic i aprenguin de forma empírica.
Això és el que fa precisament Arduino amb projectes com "Impulsem la robòtica. Tecnologies creatives a l'aula"...
Volem que els alumnes tinguin sentit crític respecte a la tecnologia: que sàpiguen discernir en quina ocasió és útil o quan convé utilitzar una eina o una altra. El problema és que el nostre sistema educatiu és molt rígid: no està dissenyat per canviar quan la societat canvia... Per exemple, a la universitat on jo treballo a Suècia, tenim un repartiment de crèdits més flexible i els professors tenen la llibertat d'adaptar el contingut -dins del mateix curs- a les necessitats o actualitzacions del moment. Per sort, per aplicar el nostre projecte a Espanya, ens han permès utilitzar sis mesos del currículum oficial del curs.
Com és el procés d'adaptació de conceptes tan tècnics, com ara la programació, per a un públic escolar?
Aquest projecte el vaig crear per a la universitat fa 13 anys. Adaptar-lo no ha estat fàcil: el meu treball ha consistit en pensar "com serà aquest professor", com pot treballar i interactuar amb els seus alumnes, quant dura una classe (a la universitat són de tres hores!) i aquí només de 45 minuts... Hi ha limitacions però, gràcies a l'experiència que tenim com a empresa, hem pogut adaptar els continguts amb èxit. I, gràcies a la revisió i actualització constants, tenim l'oportunitat de crear continguts que serviran en el futur.
Què suposa la participació d'entitats com l'Obra Social "la Caixa" o Fundación Telefónica en el desenvolupament d'aquests projectes?
Sense la implicació de les fundacions el projecte no hauria pogut funcionar. Som una empresa molt petita i no podem finançar una cosa així: fer un pilot costa moltíssims diners. Les fundacions financen però també fan possible la interacció amb els centres, la comunicació, el contacte... són vehicles i portes d'entrada a les institucions i centres educatius.
La programació i l'electrònica estan a l'abast de tots?
Jo crec que sí, però cal algú que et doni la bona entrada. És com tot, qualsevol persona pot aprendre gairebé de tot, el que falta és adaptar el missatge a les seves necessitats. I en tecnologia és molt important buscar la manera òptima de fer-ho. Aquest és el meu treball, en què ocupo el 99,9% del meu temps.
Es preveu fer públics els dissenys obtinguts amb el programa a través de llicències Creative Commons seguint la filosofia d'Arduino del maquinari obert. Per què?
Qualsevol cosa pagada amb diners públics ha de ser pública. Els centres educatius han viscut sempre sota el jou d'un subministrador i això assegura el negoci per a l'empresa però és injust per al sistema educatiu. De vegades s'empren plataformes desactualitzades, amb més de deu anys d'antiguitat i que no tenen cap interès a posar-se al dia. Per a mi no és una bona forma de treballar.
A la nostra empresa compartim aquesta opinió: estem al gremi del programari lliure i hem de continuar apostant per allò que creiem a nivell personal.
Vols estar al dia de les últimes novetats en educació? Uneix-te a EduCaixa i no et perdis res del que ocorre en el sector educatiu.
Valoració mitjana global sobre 5
Basada en 0 valoracions