Aprenentatge cooperatiu, com a vacuna contra el bullying

Evidència

Aprenentatge cooperatiu, com a vacuna contra el bullying

Millora la convivència i disminueix l’assetjament escolar


0

Àrea de coneixement

  • Formació de professorat
  • Avaluació Educativa
  • Metodologies Educatives

Competències

  • Socials i cíviques
  • Docents

És l'aprenentatge cooperatiu un bon mètode per combatre el bullying?

En un ambient d’aprenentatge individualitzat, cadascú al seu pupitre mirant el professor, el quadern o l’iPad, les oportunitats de convivència i respecte de debò als companys es produeixen al pati, al menjador, a la sortida de l’escola i a les xarxes socials, on les normes es dilueixen, els assetjadors se senten més còmodes i els espectadors de l’assetjament poden mirar cap a una altra banda.

Què passaria si canvien les dinàmiques de treball a l’aula?, si uns alumnes i altres es coresponsabilitzen del seu aprenentatge?, si els resultats depenen de la feina que fan amb els companys? Que els estudiants passin plegats més temps actiu, més temps interdependents, canvia el terreny que trepitja l’assetjador?

La resposta la trobem en un estudi fet als EUA durant el curs 2016-2017 i els resultats del qual s’han publicat al Journal of Educational Psychology.

Els investigadors van seleccionar 15 escoles rurals del nord-oest dels EUA durant el curs 2016-2017 i van posar en marxa un programa d’aprenentatge cooperatiu només en algunes. Els alumnes objecte d’investigació eren de 7è grau (12-13 anys). Del total de 1.460, 792 van començar a treballar a l’aula de manera cooperativa i 668 van continuar treballant com sempre.

El programa va incorporar tasques de tutoria entre iguals, lectura col·laborativa i cerca d’informació col·laborativa (que fa que l’alumnat hagi de treballar pel bé comú i, alhora, confiar en el treball dels companys).

La teoria de la qual partia aquest estudi era que en grups cooperatius, on tots han d’interactuar per aprendre, els assetjadors no es veurien reforçats pels companys en les accions d’assetjament i, d’altra banda, els alumnes tradicionalment marginats tindrien oportunitats d’interactuar amb els altres i, per tant, de generar vincles amb els companys. La hipòtesi es va confirmar en les enquestes que es van fer als mateixos alumnes al cap de cinc mesos i mig de treballar a l’aula de manera cooperativa.

Segons els estudiants que fins aleshores s’havien sentit marginats, s’havia reduït l’assetjament (mida de l’efecte =+0,37), la persecució (+0,69) i els nivells d’estrès (>+0,99). En les enquestes al conjunt de l’alumnat, els resultats van apuntar una disminució dels problemes emocionals (+0,30) i una millora de les relacions interpersonals (+0,43).

La investigació no ofereix cap dubte respecte del fet que l’aprenentatge cooperatiu a l’aula desencadena un seguit d’actituds i una consciència de l’altre que es tradueixen en una disminució de l’assetjament.

És l'aprenentatge cooperatiu un bon mètode per combatre el bullying?

En un ambient d’aprenentatge individualitzat, cadascú al seu pupitre mirant el professor, el quadern o l’iPad, les oportunitats de convivència i respecte de debò als companys es produeixen al pati, al menjador, a la sortida de l’escola i a les xarxes socials, on les normes es dilueixen, els assetjadors se senten més còmodes i els espectadors de l’assetjament poden mirar cap a una altra banda.

Què passaria si canvien les dinàmiques de treball a l’aula?, si uns alumnes i altres es coresponsabilitzen del seu aprenentatge?, si els resultats depenen de la feina que fan amb els companys? Que els estudiants passin plegats més temps actiu, més temps interdependents, canvia el terreny que trepitja l’assetjador?

La resposta la trobem en un estudi fet als EUA durant el curs 2016-2017 i els resultats del qual s’han publicat al Journal of Educational Psychology.

Els investigadors van seleccionar 15 escoles rurals del nord-oest dels EUA durant el curs 2016-2017 i van posar en marxa un programa d’aprenentatge cooperatiu només en algunes. Els alumnes objecte d’investigació eren de 7è grau (12-13 anys). Del total de 1.460, 792 van començar a treballar a l’aula de manera cooperativa i 668 van continuar treballant com sempre.

El programa va incorporar tasques de tutoria entre iguals, lectura col·laborativa i cerca d’informació col·laborativa (que fa que l’alumnat hagi de treballar pel bé comú i, alhora, confiar en el treball dels companys).

La teoria de la qual partia aquest estudi era que en grups cooperatius, on tots han d’interactuar per aprendre, els assetjadors no es veurien reforçats pels companys en les accions d’assetjament i, d’altra banda, els alumnes tradicionalment marginats tindrien oportunitats d’interactuar amb els altres i, per tant, de generar vincles amb els companys. La hipòtesi es va confirmar en les enquestes que es van fer als mateixos alumnes al cap de cinc mesos i mig de treballar a l’aula de manera cooperativa.

Segons els estudiants que fins aleshores s’havien sentit marginats, s’havia reduït l’assetjament (mida de l’efecte =+0,37), la persecució (+0,69) i els nivells d’estrès (>+0,99). En les enquestes al conjunt de l’alumnat, els resultats van apuntar una disminució dels problemes emocionals (+0,30) i una millora de les relacions interpersonals (+0,43).

La investigació no ofereix cap dubte respecte del fet que l’aprenentatge cooperatiu a l’aula desencadena un seguit d’actituds i una consciència de l’altre que es tradueixen en una disminució de l’assetjament.

Uneix-te a EduCaixa i estigues al dia de les evidències educatives més rellevants a nivell internacional.