Què és El Messies?

El Messies és una obra que es pot classificar com un oratori. En un oratori s’explica amb música una història religiosa o sagrada. Generalment, es tracta d’obres amb solistes, orquestra i cor, amb aquest darrer element com a protagonista, ja que explica i comenta la història a l’audiència. Podríem dir que és com una òpera, però sense representar. Precisament, Händel va desenvolupar una manera pròpia d’explicar aquestes històries bíbliques en utilitzar-hi idees de l’òpera. En l’oratori es prescindeix del vestuari i de la dramatització en escena. Hi pot haver personatges, però no interactuen entre ells.

Recitatiu, ària i cor

En El Messies (com en tots els oratoris), hi trobem tres menes de números: els recitatius, les àries i els cors. El recitatiu és un tipus de música que es caracteritza per la seva semblança amb la parla. Tal com diu el seu nom, és com un recitat, però amb entonació musical. El recitatiu pot ser secco, és a dir, acompanyat tan sols amb la veu i el teclat, o acompagnato, on la veu està acompanyada per l’orquestra. En El Messies trobem exemples de les dues classes. La funció del recitatiu és introduir temes nous que es desenvoluparan en les àries.

Una ària és una peça vocal (encara que també trobem àries instrumentals) amb acompanyament d’orquestra, i normalment forma part d’una òpera o un oratori. Podríem dir que és com una cançó, però de més complexitat. En El Messies cada solista té les seves àries, que acostumen a anar precedides d’un breu recitatiu. En les àries, Händel crea els moments més emotius d’El Messies i mostra la seva capacitat i tècnica compositiva. N’és un bon exemple l’ària de soprano “Rejoice greatly”, on es veu com Händel sempre posava a prova les habilitats dels seus cantants.

Finalment trobem els cors, part essencial d’El Messies, on es va explicant i comentant la història. Händel troba en els cors el mitjà perfecte per experimentar amb diferents maneres de reflectir el text en la música. En el concert escoltareu cors plens d’alegria amb l’ús de les trompetes i els timpani (terme italià per anomenar les timbales), com ara “Glory to God”, o altres de més dramàtics, com per exemple “Surely He Hath Borne Our Griefs”.

Händel no deixa res a l’atzar i combina els elements de tal manera que mai no es perd l’interès malgrat la llarga durada d’El Messies. Va fent petites escenes que s’inicien amb un breu recitatiu que dóna pas a una ària, i finalment tot culmina amb un cor. Aquest esquema es va repetint al llarg de tota l’obra. Aquí en podeu escoltar un exemple:

En els oratoris també podem trobar fragments purament instrumentals. En el cas d’El Messies, tan sols n’hi ha un parell d’exemples: la “Sinfonia” i la “Pifa”. La “Sinfonia” és el primer número d’El Messies i té la funció de crear l’ambient adequat per l’inici de l’obra i preparar el públic. La “Pifa” és una dansa que ens indica l’arribada dels pastors amb unes sonoritats que ens recorden a un sac de gemecs

L’estrena

The Great Music Hall, Dublín

Durant la seva estada a Dublín, Händel va voler fer un concert benèfic a favor d’entitats de caritat i va decidir presentar El Messies. El concert es va celebrar a The Great Music Hall i va aixecar tanta expectació que fins i tot als diaris es demanava que els homes hi anessin sense espasa, i les dones, sense faldilles amples per poder aprofitar més l’espai. El concert va ser en horari de migdia, a diferència de l’horari de tarda o nit, al qual els espectadors estaven –i hi estem– acostumats. Es curiós pensar que, quan compraven l’entrada per al concert, obtenien una entrada gratuïta amb la qual podien veure l’assaig general de l’obra. Mesos després, Händel va organitzar un segon concert d’El Messies, però aquest cop els ingressos van ser tots per a ell.