Com es va compondre?

Händel va escriure El Messies en gairebé tres setmanes. Això és molt poc temps si tenim en compte que l’obra té una durada aproximada de dues hores i mitja. Aquesta rapidesa en la composició era normal en la dinàmica de treball de Händel. Home de gran inspiració, estava acostumat a treballar sota encàrrec i amb poc marge de temps.

El mètode de treball era molt senzill: El primer que necessitava era un text. Tal com hem comentat, Charles Jennens va ser l’encarregat de preparar i adaptar els textos bíblics. Quan cantem un text, la durada augmenta. No és el mateix dir un text que cantar-lo. Ho podeu provar. Per això cal reduir el text de manera que es pugui cantar, i el més important de tot: que s’entengui la història que estem explicant. Un cop Händel tenia el text, el dividia en recitatius, àries i cors. Aleshores començava a compondre’n les melodies principals (la melodia i el baix), i d’aquesta manera obtenia l’esquelet de la partitura. Després hi posava els recitatius i les àries i organitzava tot el material. Aquest era el punt més complex, ja que definia l’estructura de tota l’obra. Finalment, escrivia les veus que faltaven i l’acompanyament instrumental.

Una de les maneres amb què Händel va aprendre composició va ser a base de copiar músiques d’altres compositors. Fruit d’aquest aprenentatge, sovint Händel “manllevava” fragments d’altres compositors per a les seves obres, ja fos perquè pensava que quedaven bé, ja fos perquè tenia poc temps per acabar-les. De fet, era una pràctica molt habitual entre els compositors de l’època. El geni de Händel feia que aquelles idees “manllevades” sonessin molt millor després de passar per les seves mans. Un col·lega compositor de Händel, William Boyce, va dir: “Ell agafa les pedres d’altra gent i les converteix en diamants”. Però de vegades no li calia agafar material d’altres compositors, sinó que aprofitava obres seves més antigues i en feia una nova versió; d’aquesta manera podia tenir molta música “nova” en un període breu de temps. En El Messies trobem com converteix un duet de cambra per a dues veus (“Non di voi non vo ‘fidarmi”), que havia compost uns anys abans, en dos cors a quatre veus (“For Unto Us a Child Is Born” i “All We Like Sheep”).

També és normal que en El Messies trobem diverses versions d’un mateix número. Això es deu al fet que Händel anava adaptant la partitura en funció de les situacions que s’anava trobant. Si un cantant es posava malalt, Händel reescrivia la seva música per a un altre. Si tenia un cantant que era molt bo, doncs tornava a fer la música per aprofitar el talent del cantant. D’alguna manera, per a Händel la partitura era com un esquema que anava modificant en funció dels cantants i els músics que tenia disponibles.