Aturar-se a pensar a l’avantsala de l’aprenentatge

Avaluació del programa Stop and Think per a l’aprenentatge de matemàtiques i ciències en escoles del Regne Unit

De vegades, les idees preconcebudes i les rutines de pensament impedeixen entendre alguna cosa que se surt d’elles. Passa a la vida real, amb els estereotips, i també en les matemàtiques i en les ciències. Hi ha conceptes que, d’entrada, bloquegen els infants. No interioritzar des del principi obstaculitza el camí d’aprenentatge que s’obre a partir d’ells; fa que se sentin insegurs i incòmodes.

El programa Stop and Think, de l’Education Endowment Foundation, va ser concebut precisament per intentar inhibir aquests bloquejos inicials en l’aprenentatge de matemàtiques i ciències en els alumnes de 7 a 10 anys del Regne Unit (de 3r a 5è). Forma part del projecte Conceptes Contraintuïtius d’Aprenentatge, impulsat per la fundació, i es basa en una activitat en suport digital dissenyada perquè l’alumne s’adapti a conceptes que, d’entrada, resulten contraintuïtius i que frenen l’aprenentatge. L’objectiu és que els infants s’hi enfrontin d’una manera lenta i reflexiva abans d’haver-los de fer servir per a l’aprenentatge de processos, habilitats i altres conceptes.

Stop and Think va ser sotmès a una avaluació externa analitzant els resultats de 6.672 infants de 89 escoles d’Anglaterra en què s’havia implementat el programa. La intervenció en aquestes escoles va consistir a impartir 30 sessions d’un màxim de 15 minuts cadascuna, tres vegades a la setmana al llarg de 10 setmanes. Aquestes sessions tenien lloc sempre a l’inici d’una classe de matemàtiques o de ciències.
El rendiment assolit per l’alumnat en aquestes assignatures després de dos anys va demostrar una lleugera millora respecte als resultats d’altres alumnes en un grup de control que va treballar aquestes matèries com sempre. L’efecte positiu en els resultats de matemàtiques va ser de +0,09, i en ciències, de +0,12.

Per poder descartar que aquesta lleu millora es devia simplement a una major motivació pel fet de fer activitats lúdiques en suport digital, l’estudi va comparar els resultats dels alumnes a Stop and Think amb els d’un segon grup de control format per alumnes que van treballar amb un programa d’activitats digitals, però que no incloïa ni el contingut ni la metodologia de Stop and Think. En aquest cas els resultats dels alumnes en el grup d’intervenció també van ser superiors, amb un efecte positiu de +0,13 en matemàtiques i +0,15 en ciències.

Els investigadors reconeixen que l’assoliment del programa va ser menor del que s’esperava, sobretot en matemàtiques, i apel·len a una possible causa: la falta d’habilitat digital de molts professors va impedir un desplegament eficaç de les activitats programades en les sessions de treball. Això apuntaria, un cop més, la necessitat de millorar la competència digital del professorat perquè l’alumnat es pugui beneficiar realment de les possibilitats que ofereix la tecnologia en matèria d’aprenentatge.