La dessecació del Mediterrani

Descripció

Mitjançant aquesta animació, l’alumnat podrà observar com es va formar una barrera a l’actual estret de Gibraltar fa uns sis milions d’anys. Aquesta barrera va impedir el recanvi d’aigua amb l’oceà Atlàntic i va assecar completament el Mediterrani. Milers d’anys després, la barrera es va degradar i les aigües de l’Atlàntic van tornar a omplir el mar Mediterrani.

Objectius

• 1
  Visualitzar processos geològics que tenen lloc a escala geològica.
• 2
  Comprendre els efectes del moviment de les plaques tectòniques com a inductors de grans canvis geològics.
• 3
  Reconèixer la naturalesa canviant de l’escorça terrestre.

Quant al recurs

El mar Mediterrani necessita l’aportació contínua d’aigües de l’oceà Atlàntic per mantenir el seu nivell, ja que no n’hi hauria prou amb la contribució dels rius i les pluges. Per això, en el termini d’uns tres mil anys de desconnexió de l’Atlàntic, el mar Mediterrani es va assecar gairebé del tot i va esdevenir un gran erm de sal amb alguns embassaments d’aigua dispersos i extremament salins: aquest moment de la història geològica del Mediterrani va rebre el nom de crisi de salinitat del Messinià.

Aquesta reproducció en vídeo també ens permet fer-nos una idea de com, 700.000 anys després, van aparèixer unes fissures a l’estret de Gibraltar que van obrir pas de nou a les aigües de l’Atlàntic. El Mediterrani es va omplir una altra vegada d’aigua en només un parell d’anys, segons els últims estudis. Es tracta d’una de les inundacions més colossals de què es té notícia: l’anomenada inundació zancliana.

Exemples d'ús

El vídeo es pot utilitzar per demostrar l’efecte del moviment de les plaques tectòniques en la configuració del paisatge actual. A més, com que es tracta d’un element geogràfic proper i d’un temps recent a escala geològica, permet connectar més fàcilment amb l’alumnat. Es pot demanar a l’alumnat que esbrini quines espècies habitaven el seu poble o la seva ciutat a l’època en què el Mediterrani es va assecar i quan es va tornar a omplir. Aquesta recerca es pot estendre a altres llocs del planeta. Per exemple, quines espècies d’homínids vivien a l’Àfrica en aquella època?