En què s'assembla un problema matemàtic a un joc? Tots dos tenen (sovint) estratègies guanyadores! L'incentiu per a guanyar condueix a la concentració i a l'anàlisi d'una estratègia diversos passos per endavant: «I si...?», «i després…?», «segur que aquest pas em dóna avantatge?», « després d'aquest moviment, què farà el meu oponent»
 

Totes aquestes preguntes es relacionen directament amb la indagació, l'experimentació, i una cosa molt important: la necessitat de demostrar que la nostra solució és completa, amb tota la càrrega de crítica i anàlisi que semblant conclusió necessita! Aquesta anàlisi estructural del joc permet a més desenvolupar l'abstracció i la cerca de patrons, el reconeixement de situacions similars. I si el joc a més involucra algun tipus de pràctica numèrica, com passa moltes vegades, serveix per a reforçar l'ús dels vincles numèrics i desenvolupar el sentit del càlcul. I és que una de les claus per a aprendre matemàtiques és ensenyar a perdre la por de fer-se preguntes i a no saber la resposta i trobar el plaer de buscar la solució a un problema matemàtic.
 

Caroline Ainslie, fundadora de Bubbly Maths i Toni Breadon, fundadora de NRICH, del Millennium Maths Project de la Universitat de Cambridge, i de AIMSSEC, totes dues amb més de 30 anys d'experiència, i impulsores de “Making maths fun!”, ens van parlar de tot això a través d'una sessió interactiva de jocs i matemàtiques. En aquest webinar inaugural de EduCaixaTalks STEAM vàrem reflexionar sobre com plantejar preguntes a la classe i resoldre problemes matemàtics amb materials manipulatius i a través de la indagació en grup. Processos que permeten viure el plaer de les matemàtiques en classe.