

Lluís XIV tenia una colla de servents que es dedicaven exclusivament a perfumar les estances amb aigua de roses i majorana, i a rentar-li la roba amb una barreja de clau d'olor, nou moscada, àloe, gessamí, taronja i mesc. El monarca insistia que cada dia havien d'inventar un nou perfum per a ell, fet que no resulta estrany, ja que eren nombroses les males olors que s'havien de dissimular.

Lluís XIV. Hyacinthe Rigaud, 1701. Museu del Louvre
