Actualitat Equipo EduCaixa - 26/01/2018
Reinterpretant la música a les aules
A finals de 2011, la cantant i compositora islandesa Björk publicava l'àlbum «Biophilia» acompanyat d'un ambiciós i innovador projecte educatiu. Tota una declaració d'intencions sobre el paper que la música ha de desenvolupar en l'ensenyament.
Biophilia Educational Project reunia música, tecnologia i ciències naturals de manera creativa (és Björk!) i proporcionava als docents una genial eina d'investigació i aprenentatge encara vigent. Cada cançó de «Biophilia» té una aplicació pròpia, i cada aplicació explora diferents aspectes de la teoria musical (ritme, escales, contrapunt, etc.) i està representada per un fenomen científic.
Un exemple paradigmàtic, pioner i de qualitat que reivindica el gran potencial de la música en l'àmbit educatiu.
En un moment en què integrem conceptes fonamentals com competències, creativitat o emoció com a font d'aprenentatge, la música recupera poc a poc el seu paper central a l'escola.
Són molts, i molt ben coneguts per la ciència, els beneficis que aporta a persones de totes les edats el contacte amb la música. Partim d'un fet pràcticament incontestable: la música ens acompanya en totes les etapes de la nostra vida i escoltar-la -també practicar-la- genera endorfines, la coneguda com «hormona de la felicitat», que contribueix al desenvolupament de l'àrea cerebral relacionada amb la motivació, el plaer i la recompensa.
Amb aquestes primeres consideracions ja tenim motius de pes per no relegar la música únicament als nostres moments d'oci. I, encara més important, estem davant d'una disciplina amb un gran potencial a les escoles que hauríem d'aprofitar. Tal com s'explica en l'article «La música com a àmbit d'educació» de José Manuel Touriñán i Silvana Longueira, "la inclusió de les arts, en general, i de la música, en particular, en els sistemes educatius té relació amb el model d'ésser humà i el model de societat que volem".
És hora que aquesta disciplina deixi de ser un satèl·lit en els plans d'ensenyament i ocupi la posició (central) que mereix. Alguns docents i centres educatius ja ho estan fent. T'expliquem perquè.
Més atenció i memorització: la formació musical estimula àrees del cervell relacionades amb la concentració, l'atenció als detalls i la constància.
Estimula la creativitat, l'agilitat mental i capacita per a la resolució de problemes de forma imaginativa.
Desenvolupa habilitats motores i rítmiques: sobretot, en els més petits. Les rutines i la participació activa en exercicis permeten interioritzar una millor i més primerenca capacitat de coordinació.
Sociabilització, empatia i confiança: la música contribueix també a l'educació socioemocional de petits i no tan petits. L'autoestima, cooperació, seguretat personal i la gestió de relacions amb els altres són alguns dels àmbits on la música té grans beneficis.
I en assignatures concretes?
La ciència ha demostrat que “la música estimula l'hemisferi esquerre del cervell, l'encarregat de l'aprenentatge del llenguatge, els números i l'ús de la lògica” [...] El treball melòdic afavoreix la memorització de textos i la correcta accentuació de les paraules i fins i tot millora la dicció. El treball auditiu amb melodia i timbre beneficia la capacitat de concentració i l'aprenentatge d'altres llengües”. Pel que fa a les matemàtiques, “el treball rítmic ajuda a la comprensió de les relacions matemàtiques” (Guia Emagister).
A EduCaixa trobaràs recursos i activitats per al teu alumnat
No et perdis els recursos de «Bufar i fer Ciència»!
Ni tampoc el concert escolar «Bitàcola. Un quadern musical»
Ara que es trenquen esquemes convencionals pel que fa a l'ensenyament, la música ens ajuda a reivindicar un model pedagògic més interdisciplinari, a diluir fronteres entre disciplines (us sona STEAM?) I, en definitiva, a fer l'aprenentatge una mica més proper a l'experiència humana.
Vols estar al dia de les últimes novetats en educació? Uneix-te a EduCaixa i no et perdis res del que ocorre en el sector educatiu.
Valoració mitjana global sobre 5
Basada en 0 valoracions