Experimentant i investigant la realitat virtual a l’aula

Com ajuda la realitat virtual?

La realitat virtual és una tecnologia les possibilitats de la qual en l’ensenyament encara es desconeixen. Hi ha qui sosté que les experiències immersives poden ser més eficaces que l’estudi per adquirir coneixements i desenvolupar competències. Benvinguda sigui qualsevol tecnologia sempre que se n’avaluïn correctament els impactes en l’alumnat a curt i a mitjà termini. L’experimentació s’ha de sostenir amb la recerca, tal com van fer els docents que van decidir esbrinar com impactaria l’ús de la realitat virtual en l’escriptura del seu alumnat de Secundària superior.

L’expressió escrita i el relat són part fonamental del desenvolupament de la competència lingüística, i als professors Hwang i Chang els preocupava la manca de profunditat i motivació dels seus estudiants en els exercicis d’escriptura, mancats d’emocions, de context i de riquesa expressiva. Els semblaven textos plans. I es van preguntar si la realitat virtual contribuiria en alguna cosa a canviar tot això. Així que van fer dos grups en l’alumnat de les seves dues classes i els van plantejar el mateix exercici a tots dos: escriure sobre la Muntanya de Jade de Taiwan. A un grup se li van facilitar textos, fotos i vídeos sobre aquesta muntanya per escriure sobre ella. Però als alumnes de l’altre grup se’ls va donar l’oportunitat de traslladar-se virtualment a la Muntanya de Jade just abans de posar-se a escriure.

I sí, hi va haver diferències entre els textos d’uns i altres alumnes, però no en tots els aspectes que els docents van sotmetre a anàlisi.

Segons expliquen ells mateixos a l’article que van publicar al British Journal of Educational Technology, els alumnes que van conèixer la Muntanya de Jade a través de la realitat virtual van escriure textos més rics en contingut, amb majors mostres de creativitat i amb més percepció d’autoeficàcia en haver acabat, però, no obstant això, no van ser millors que els seus companys en l’organització de l’escriptura i en l’ús del vocabulari. Aquí no hi va haver diferències entre un grup i un altre. Els docents tampoc no van detectar una major motivació cap a l’aprenentatge ni més coneixements sobre el tema de què van escriure en els que havien fet servir la realitat virtual.

Amb tot, aquests dos professors van generar una evidència que l’estimulació sensorial mitjançant realitat virtual pot desenvolupar la creativitat, però no és suficient per millorar el coneixement ni la motivació pel mateix. Tot i això, encara queden moltes recerques per fer sobre la utilitat d’aquesta tecnologia en l’aprenentatge abans de llançar-se a fer-la servir –i a adquirir-la–, convençuts de la seva eficàcia més per fe que per evidència. Pot ser eficaç, però primer cal saber per a què.