Cooperar més i competir menys

El 21 de setembre passat vam començar el cicle de conferències (R)evolució educativa amb el guiatge de David Johnson, expert en aprenentatge cooperatiu (AC). Més de 180 professors van tenir l'oportunitat d'establir un diàleg entorn de les característiques principals d'aquesta metodologia.

Una de les conclusions principals de la jornada, durant la qual es van respondre als dubtes més comuns i es van compartir testimonis de bones pràctiques i bones experiències a l'aula, va ser la confirmació que la cooperació és donar i rebre. Aquesta premissa constitueix la base de l'AC, i n'és l'avantatge principal respecte de les metodologies competitives i individualistes tradicionals. Aquest fet, que s'ha demostrat al llarg dels més de 30 anys de recerca acadèmica, també va ser destacat pels professors assistents, que van assenyalar que "si tothom aprèn, cada persona aprèn", alhora que van emfatitzar en "la millora psicoafectiva de l'aprenentatge cooperatiu", ja que "si aprenem plegats, millorem individualment", a més, "el que aprens en grup avui, seràs capaç de fer-ho sol demà".

Johnson va afirmar que les tasques i les proves d'avaluació tradicionals no són uns indicadors d'aprenentatge adequats; en canvi, una dinàmica cooperativa de grup permet mesurar realment l'aprenentatge perquè s'hi pot veure de quina manera els estudiants són capaços d'explicar idees, conceptes i processos, els uns als altres.

Ara bé, hi ha una cosa ben clara: agrupant estudiants no n'hi ha prou. Cal estructurar els grups de manera heterogènia, barrejant estudiants amb habilitats i disposicions diverses. Només d'aquesta manera es pot crear una dinàmica d'interdependència positiva i de corresponsabilitat.

Si bé els professors tenen un rol fonamental en l'AC, les dinàmiques constructives han d'anar més enllà de l'aula, ja que han de passar a formar part de la cultura del centre. Per aconseguir-ho, la feina dels directors és molt important. Si es vol fomentar la cooperació entre els estudiants, cal liderar amb l'exemple. Les dinàmiques entre els professors i els directius institucionals, per tant, han de ser cooperatives. Els professors assistents també van destacar aquest aspecte, i van remarcar que "cal un canvi profund en l'estructura i l'organització del centre, cal anar més enllà de les àrees i les aules".

La valoració dels assistents d'aquesta nova manera de treballar va ser molt positiva. En destaquen que "el mestre s'ha de convertir en dissenyador d'experiències educatives" i que "és important atrevir-se a ensenyar d'una altra manera. El canvi no és fàcil, però paga molt la pena".

Després de l'èxit d'aquesta convocatòria que van seguir virtualment més de 200.000 persones, EduCaixa continuarà fomentant la reflexió, al llarg d'aquest curs escolar, amb el cicle de conferències (R)evolució educativa a diverses ciutats d'Espanya.