Com guiar els joves exploradors pel territori digital?

Els meus pares van néixer en un poble més aviat petit, regit per uns determinats usos i costums. Sóc d'aquesta generació que va tenir el privilegi de jugar al carrer, deixar la bici tirada en qualsevol lloc i fer una cabana entre diversos amics. Anava a l'escola, jugava, comprava el pa i tot transcorria dins del raonablement previsible. Fins que per progressar en els meus estudis vaig haver d'anar a viure a la ciutat.

Aquest dia els meus pares em van advertir dels riscos que implicava moure's per una ciutat. Gent desconeguda, alguns d'ells malintencionats i altres fins i tot perversos; cotxes que circulen esbojarradament quan creues; bars i botigues en què ningú et coneix ni et saluda... Però em van deixar anar. Sabien que la ciutat seria el territori on hauria desenvolupar-me amb normalitat si volia tenir alguna oportunitat. Havia d'aprendre a desenvolupar-me amb soltesa en aquest entorn i, passat el temor inicial davant la novetat, descobrir que la ciutat també ofereix grans oportunitats. Espectacles culturals que mai havia pogut imaginar, espais de coneixement més que densos, gent interessant, oportunitats laborals. Avui la ciutat és l'espai on visc, on m'he enamorat, on aprenc, on jugo i on intento educar els meus fills. Visc a la ciutat.

Tinc la mateixa sensació amb Internet. Veig molts pares preocupats pels seus fills. Passejar per Internet té els seus riscos. Està ple de gent desconeguda, alguns d'ells malintencionats i altres fins i tot perversos, bars i botigues... però també espectacles culturals que mai havíem pogut imaginar, espais de coneixement, gent interessant i moltes oportunitats. Necessito que els meus fills es adquireixin soltesa i normalitat a la xarxa, perquè aquesta és la ciutat on viuran. On s'enamoraran, aprendran, jugaran i intentaran educar els seus fills.

Demorar l'accés a la ciutat hagués estat crític per al meu desenvolupament personal i professional. Demorar l'accés dels nostres fills a la xarxa serà crític per al seu desenvolupament personal i professional. Per molts riscos que identifiquem, cal fer el viatge.

Tinc amics i companys que no van gestionar bé l'experiència. A uns els van atracar, altres van caure en les drogues i altres van confiar en gent que no mereixia ni una salutació. Uns van aprendre millor que altres les regles de joc de la ciutat, però els més malparats van ser els que no van fer aquest aprenentatge. Objectivament, la ciutat és un territori d'oportunitats, i aquest any 2013 és la primera vegada en la història de la humanitat que ja hi ha més gent vivint en ciutats que no fora d'elles.

El mateix succeirà amb Internet. Hi haurà més gent amb aquesta capa digital incorporada en el seu dia a dia que no gent sense, i serà clau de competitivitat. Si desitjo el millor per als meus fills, el millor serà que els acostumi a visitar-la. I en lloc de donar-los el missatge de la por i convertir-los en recelosos i desconfiats, intentaré que vegin els avantatges i sàpiguen aprofitar-los.

Per això he començat a viatjar amb ells des d'edats primerenques, els he ensenyat els meus racons preferits i he intentat trobar els llocs que a ells més els poden interessar. Fins que ha arribat un dia que els he deixat anar sols, confiant que no farien massa tonteries perquè els he educat bé. Encara que a un sempre li queda el dubte.

Però per molts dubtes que tingui, sé que he deixar-los anar. És crític per al seu desenvolupament. Desitjo que siguin ciutadans de ple dret en el nou món que s'està gestant.

El meu consell és acompanyar des d'edats primerenques, ensenyar llocs d'interès i interessar-me per llocs que els puguin interessar a ells. Combatre les seves pors i donar-los confiança. I progressivament deixar anar-los sols prestant una certa atenció a quins són els seus companys de viatge.

Hi ha alguna altra cosa que hauria de tenir en compte?

Genís Roca, soci director de RocaSalvatella, és especialista en Internet i en com les xarxes i el fet digital estan alterant el nostre entorn personal, professional i empresarial. Llicenciat en Arqueologia i MBA per ESADE, és co-autor del primer llibre editat a Espanya sobre Web 2.0, manté seccions estables en diferents mitjans de comunicació i desenvolupa activitat docent en diverses universitats i escoles de negoci.