Com aprendran els nens del futur?

Models educatius, tecnologia a l'aula, l'entorn de l'alumne, la gestió del coneixement, les noves competències... Aquests són alguns dels temes plantejats durant el debat "Com aprendran els nens del futur?", celebrat la setmana passada dins del cicle "Futurs" que va reunir a Barcelona a José Antonio Marina, filòsof, assagista i pedagog; Francesc Imbernon, catedràtic de didàctica i organització educativa de la Universitat de Barcelona, i Héctor Ruiz, biòleg, professor i emprenedor.

Temes que plantegen molts interrogants en un món canviant i marcat per la revolució tecnològica de les últimes dècades. A continuació, apuntem alguns dels principals focus de debat:

El paper del professor del segle XXI

Per al catedràtic Francesc Imbernon, l'educació del segle XXI "requereix d'un professorat molt diferent del que hem tingut fins ara". Imbernon va recordar que "som hereus de la pedagogia industrial, desenvolupada durant la Il·lustració": l'estructura bàsica de les escoles segueix sent la del segle XVIII (l'espai -passadissos, classes, habitacles tancats-, la classe magistral, la linealitat del coneixement...). Tot això pertany al model de societat industrial en què hem viscut fins ara i que ja és obsolet.

Però Imbernon ens recorda que l'educació és un "ecosistema viu" que canvia, encara que molt lentament. Canvia, i ho ha de fer, per adaptar-se a un context en què, per primera vegada, el professor "ha perdut el monopoli del saber" i en bona mesura "l'autoritat", ara molt més repartida amb l'entorn en què viuen els joves.

El protagonisme de la tecnologia

"Hem d'utilitzar la tecnologia per educar perquè les TIC ja formen part de totes les facetes de la nostra vida". Héctor Ruiz ens va recordar que, tot i que fa dècades que vivim immersos en la "quotidianitat" tecnològica, no hem d'oblidar que amb el naixement d'Internet estem vivint una revolució extraordinària a tots els nivells.

Ruiz ha criticat que, fins fa poc, "les escoles s'han mantingut immutables al canvi, com càpsules del temps on no hi passa res". Les coses, però, estan canviant.

José A. Marina, per la seva banda, va apuntar la necessitat de veure què estem fent amb la tecnologia: "Un ruc connectat a Internet continua sent un ruc". Marina ha apuntat que fins ara hem utilitzat les TIC "únicament com accés a informació: cal anar més enllà i veure què fem amb elles". I va recordar que "informació no és necessàriament coneixement".

Com aprenem?

Els tres ponents van coincidir en la importància d'ensenyar als joves a desenvolupar la intel·ligència i a utilitzar-la bé. Marina ha defensat que "el talent és la intel·ligència en acció", és a dir, orientada, guiada, cap a les direccions correctes. "No n'hi ha prou amb ser llest".

Héctor Ruiz va apuntar que la competència més important és "aprendre a aprendre": saber com relacionar-nos amb un coneixement que ens arriba constantment a través de moltes i molt diferents fonts.

Per a Marina, "el repte és distingir què cal emmagatzemar al cap de l'alumne i què a l'ordinador"; el professor ha de facilitar "esquemes bàsics d'aprenentatge que permetin a l'alumne continuar aprenent: donar-li claus per accedir i gestionar el coneixement en qualsevol moment de la seva vida".

Per què no anar als exàmens amb llibres de text o amb els dispositius TIC? No es tracta de memoritzar informació sinó de "demostrar què saps fer amb el que has après" (Marina).

I per què no aprendre fent les coses? Es tracta d'educar en competències més que en continguts. La tecnologia, un cop més, ens facilita el que anomenem "learning by doing" (Ruiz).

I parlant de competències...

¿Quines són les competències bàsiques per al futur? Francesc Imbernon va parlar de l'educació integral o holística que contempla "preparar els joves no només per pensar, sinó també per sentir i actuar. Educar-los en totes les vessants perquè puguin desenvolupar-se de forma òptima en un món canviant".

Marina va coincidir en la importància de les "non-cognicional skills": "la formació del caràcter, l'aprenentatge de la convivència, l'ensenyament de virtuts ètiques, socials, ciutadanes... Aquests aspectes s'erigeixen com una part fonamental de l'educació.

L'avaluació del sistema educatiu

"Durant molts anys el sistema educatiu espanyol ha estat al·lèrgic a l'avaluació". Marina va ser contundent a l'hora d'exposar-ho, però també es va mostrar crític amb els actuals sistemes d'avaluació, que acaben condicionant el currículum escolar. Per Imbernon, "l'OCDE no pot convertir-se en el Ministeri d'Educació del món".

I què passa amb l'entorn dels joves? Imbernon va convidar a reflexionar sobre la responsabilitat de la comunitat en què viuen els nens: "moltes vegades es carrega als mestres amb funcions que no els corresponen".

José A. Marina es va referir a les enquestes del CEO: "poques vegades apareix l'educació com un tema que preocupi als espanyols. És que no ens interessa?". I ho va il·lustrar citant un conegut, i molt encertat, proverbi africà: "per educar a un nen fa falta la tribu sencera".

"Futurs" és un cicle de conferències que té com a objectiu analitzar les megatendències del futur des de diferents punts de vista. Organitzat per l'Ateneu Barcelonès i l'Obra Social "la Caixa", compta amb destacats especialistes en diferents disciplines que ofereixen la seva visió en set sessions conduïdes per la periodista Milagros Pérez Oliva.

Properament es podran consultar els vídeos de la sessió a la pàgina web de la conferència.