Les ciutats romanes també disposaven d'un eficient sistema d'evacuació de les aigües residuals i de pluja a través del clavegueram que corria per sota dels carrers principals i dels espais públics.
Al llarg del laberint de clavegueres i canals de desguàs hi havia els lavabos públics o latrinae, sales d'ús col·lectiu amb uns bancs situats sobre els canals, i els urinaris als barris més populars. Les domus romanes en canvi tenien els seus propis vàters en forma de forats a terra.
A més de garantir la salubritat de la ciutat, el sistema ideat pels romans permetia la recollida de residus a través de grans àmfores i gerros (testae) que després s'utilitzaven per a processos concrets com la neteja de la roba o l'adobat del cuir.