Una oïda convenient

L'estudi per tomografia d'aquests petits ossos i el de cinc cranis ha permès determinar que l'oïda dels Homo heidelbergensis era anatòmicament i funcionalment igual que la dels humans moderns. És a dir, estava adaptada per percebre amb la major sensibilitat possible el ventall de freqüències en què es propaga el so de la veu humana.

El fet de constatar que aquells humans antics hi podien sentir com nosaltres és un argument sòlid a favor de la hipòtesi que també eren capaços de parlar. Que aquests humans hi poguessin sentir com nosaltres vol dir que la seva veu també ressonava com la nostra.