

L'estructura anatòmica de l'aparell fonador de l'ésser humà adult actual és apta per a la funció del llenguatge humà. La laringe es projecta cap a la faringe (conseqüència de la nostra posició erecta), mentre que a la resta dels primats es dirigeix cap a la cavitat bucal. D'aquesta manera, és possible modular les freqüències sonores que s'emeten des de la laringe, que es poden alterar per canvis en la forma i en la longitud del tracte vocal supralaringi.
Perquè això es pugui dur a terme, la cavitat bucal i la faringe han d'actuar com a conductes independents, fet que requereix que la faringe estigui situada en una posició baixa en el coll.
Vegem com es produeix la parla.
