

L'espai que se situa entre les dues cordes vocals s'anomena glotis. Variant aquest espai, aconseguim donar al so les qualitats adequades de to i volum. No obstant això, el so que es produeix a les cordes és molt dèbil i, perquè els altres el sentin, s'ha d'amplificar. Aquesta amplificació té lloc als ressonadors nasal, bucal i faringi, on es produeixen modificacions que consisteixen a augmentar la freqüència de certs sons i a disminuir la d'altres.
Quan la veu humana surt dels ressonadors, els articuladors (paladar, llengua, dents, llavis i glotis) la modelen i la transformen en sons de la parla: fonemes, síl·labes, paraules.
