Actualitat Equipo EduCaixa - 29/03/2018

Rosan Bosch: “dissenyar un món millor comença a l'escola”

Fa uns mesos parlàvem en aquest blog de les escoles Vittra, una trentena de centres educatius suecs amb una filosofia innovadora de l'aprenentatge basada en el redisseny dels espais educatius.

Recentment, una de les artífexs del model Vittra ha estat a Barcelona convidada pel Museu del Disseny en el marc de les II Jornades Disseny per viure. Es tracta de Rosan Bosch, arquitecta que impulsa la innovació educativa a través del disseny de nous espais i mobiliari per a escoles.

Si habitualment posem el focus de la innovació en nous models pedagògics i en la irrupció de les TIC a les aules, no menys interessant i decisiu per a l'aprenentatge és repensar l'espai educatiu. Molts centres, també a Espanya, ja ho estan fent. I és imperatiu si tenim en compte un estudi de la Universitat de Salford (Manchester) que afirma que l'entorn físic on es desenvolupa l'aprenentatge pot variar el rendiment dels alumnes fins a un 25%.

Per a Rosan Bosch, “dissenyar un món millor comença a l'escola”. I és que el disseny, present en tots els àmbits de la vida quotidiana, determina de manera molt subtil la nostra forma de veure (i d'aprendre) el món. L'entusiasme de Bosch és inqüestionable. A Barcelona va comentar: "treball amb la motivació, dissenyant espais ¡uau!", En línia amb el discurs que defensen els experts en neuroeducació que defensen que "el cervell necessita emocionar per aprendre".

Però, ¿en què consisteixen els espais educatius que proposa l'arquitecta d'Utrech? En sintonia amb el nou paradigma educatiu que aposta per les pedagogies actives, l'espai ha d'evolucionar “cap a entorns més plaents, més oberts, flexibles i, en definitiva, capaços d'integrar l'aprenentatge amb la dimensió sensorial i emocional”. Per a Bosch, és innegable que “l'entorn físic influeix en l'estat emocional i en el comportament d'alumnes i docents”.

Si entrem en una escola Vittra, veurem que les aules pràcticament no existeixen: petits i grans circulen lliurement i treballen en sofàs, asseguts en coixins o, fins i tot, estirats a terra. Per això, el disseny interior es cuida al mil·límetre, per oferir espais diàfans (la majoria de parets són de vidre), còmodes i motivadors, que no ‘tanquen’ ni els alumnes ni les seves idees.

La transformació és profunda i, evidentment, requereix canvis d'organització en els centres. Però Bosch defensa que “petites modificacions en el color, la llum o les formes poden fer la diferència”. L'objectiu se centra en la diversió (reivindica la importància del joc com a impulsor d'aprenentatge), la creació i la compartició; l'espai físic ha d’estar al servei d’aquestes tres premisses.

Bosch també confessa que parla molt més amb els alumnes que amb els docents: la idea és involucrar els més petits en el seu procés d'aprenentatge i també en la presa de decisions. "La motivació que neix d'un mateix és motor d'aprenentatge; ¡El disseny d'espais és clau! ". El resultat de tot això val la pena: “escoles d'on els alumnes no volen marxar”, sentencia Rosan Bosch.