La tecnologia com a eina, no com a un fi

A mitjan d’aquest any recorria el món la notícia de la prohibició dels telèfons mòbils a les escoles franceses. Paral·lelament, circulava a Espanya la història del professor Miguel Ángel Miguel, més conegut com a Miguemáticas, qui s’ha guanyat el reconeixement de la comunitat educativa per fer servir els mòbils a l’aula de manera innovadora per ensenyar matemàtiques. El debat està servit: són els mòbils i la tecnologia en general una distracció o, per contra, una eina per millorar els processos d’aprenentatge i ensenyament?

Internet, els dispositius electrònics i la infinitat d’aplicacions existents ens han permès millorar l’eficiència de processos i activitats industrials, comercials, polítiques i culturals com mai abans. L’àmbit educatiu no està aïllat d’aquest fenomen, tot el contrari. Durant les darreres dues dècades hem vist i experimentat la irrupció de les noves tecnologies als centres educatius i a les aules. Atesa la velocitat vertiginosa d’aquest procés, és natural que alguns sectors de la comunitat educativa aixequin una veu de precaució.

Daniel Burgos, vicerector d’Investigació i Tecnologia i director de la càtedra UNESCO en elearning de la Universitat Internacional de la Rioja, planteja una manera interessant d’encarar l’ús de la tecnologia en la pràctica educativa. Burgos explica que la tecnologia pot portar beneficis immensos a l’educació si es posa al servei d’una bona pedagogia. És a dir, si emprem la tecnologia perquè està de moda, correm el risc no solament de no millorar en absolut, sinó fins i tot de perjudicar la tasca d’ensenyament del professorat i el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

Eduard Vallory, director de la iniciativa Escola Nova 21 i president del centre UNESCO de Catalunya, fa referència a l’estudi La naturalesa de l’aprenentatge publicat per l’OCDE. En aquest, es conclouen els set principis bàsics per fomentar i millorar l’aprenentatge dels joves:

• El que aprèn al centre.

• L’aprenentatge és social.

• Les emocions són essencials per a l’aprenentatge.

• Les diferències individuals han de ser reconegudes.

• L’educació ha de ser inclusiva.

• L’avaluació s’ha d’enfocar cap a la millora de l’aprenentatge.

• Les connexions transversals són clau.

Vallory explica que una manera apropiada d’encarar el rol de la tecnologia en l’educació és analitzant de quina manera els dispositius electrònics i el programari especialitzat ens ajuden a reforçar cadascun d’aquests set principis. Hi ha exemples nombrosos d’aplicacions que permeten al professorat personalitzar l’ensenyament al nivell i els interessos individuals dels seus alumnes. Així mateix, hi ha eines per facilitar la interacció i el treball col·laboratiu entre estudiants d’una mateixa classe, escola, i fins i tot, entre regions i països diferents.

La clau és, llavors, concebre la tecnologia com a una eina, no com a un fi en si mateix. Utilitzada de manera responsable i coherent té el potencial de millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge de manera exponencial, però cal ser cautelosos, ja que una implementació dolenta pot ser contraproduent per als objectius que, com a educadors, perseguim.

Tal com ha succeït, i està succeint en altres sectors, l’educació té molt a guanyar.