Actualitat Equipo EduCaixa - 26/06/2018
L’avaluació en l’educació: qui, com i per què
El concepte d’avaluació, probablement, evoqui, en la majoria de nosaltres, aquells períodes d’estudi memorístic, exàmens, avaluacions i notes finals de la nostra vida estudiantil. L’avaluació és, sens dubte, un element indispensable de l’educació i, encara que són dues cares de la mateixa moneda, no sempre s’implementa de la millor manera. És l’avaluació exclusiva de l’alumnat l’única manera de mesurar la qualitat educativa? Què hem d’avaluar per millorar l’educació? I allò que molts també ens preguntem és per què i per a què hem d’avaluar?
Durant les últimes dècades, el moviment global per la transformació educativa ha irromput amb força amb noves metodologies d’aprenentatge i ensenyament, la qual cosa ha inspirat el debat i la reflexió entorn de l’avaluació. Una de les discussions clau en aquest debat versa sobre la necessitat d’entendre l’avaluació com una eina imprescindible que acompanya a la transformació en la qual està immers el sistema educatiu i la societat mateixa. I és que, tal com descriu el reconegut intel·lectual i educador, Elliot Eisner, “cap esforç per canviar les escoles no pot tenir èxit, si no es dissenya un acostament a l’avaluació que sigui coherent amb el canvi desitjat”. És a dir, si volem transformar l’educació hem de saber no només cap a on volem anar, sinó també en quin punt del camí ens trobem en cada moment.
Mesurar les diferents variables i els components de la pràctica educativa des de l’escola i els seus agents ens permet generar evidències, les quals ens apropen a la realitat educativa del centre per mitjà d’un diagnòstic precís. Aquest ens permetrà saber què hem de canviar, allò que podem millorar i allò que funciona i podem compartir amb la comunitat educativa. En resum, l’avaluació ha d’esdevenir en una eina de millora col·lectiva, transformació educativa i social. Per això, ha de deixar d’estar enfocada exclusivament en l’alumnat per passar a formar part de la cultura del centre educatiu, ampliant el focus d’atenció cap al claustre de professorat, les metodologies, les intervencions i els programes. En aquest nou enfocament, l’avaluació ha d’adquirir, al seu torn, un caràcter obert i participatiu en la qual tots els actors tinguin un rol actiu.
Paral·lelament, hi ha un enfocament diferent –però no menys important– de l’avaluació: l’avaluació duta a terme per actors externs a l’escola. Atesa la importància de l’avaluació per a la transformació social i educativa, és imprescindible basar les nostres decisions en evidències sòlides. Per a Robert Slavin, director del centre per a la investigació i la reforma de l’educació de la John Hopkins University, la pràctica de l’educació s’ha de basar també en els resultats d’avaluacions i investigacions rigoroses. Aquestes investigacions no són treball dels centres educatius, sinó d’equips especialitzats d’investigació. La tasca dels líders escolars i del professorat radica a fer ús de les troballes i els resultats per informar de la presa de decisions en la pràctica educativa
Aquest mes parlarem de l’avaluació i les evidències en l’educació: com generar i fer servir l’evidència des de l’escola? Com fer un ús adequat l’evidencia externa? Et convidem a seguir els nostres canals de comunicació per participar en el debat i aprendre junts sobre aquesta temàtica.
Vols estar al dia de les últimes novetats en educació? Uneix-te a EduCaixa i no et perdis res del que ocorre en el sector educatiu.
Valoració mitjana global sobre 5
Basada en 0 valoracions