L'educació del futur es basarà en les "intel·ligències múltiples"?

Les persones aprenen, representen i utilitzen el saber de moltes i diferents formes. Es tracta d'una afirmació que pot semblar una obvietat i que, no obstant això, és ignorada moltes vegades, tan en l'àmbit educatiu com en la vida en general.

La frase fa referència a la "Teoria de les intel·ligències múltiples", plantejada a principis de la dècada dels vuitanta per Howard Gardner, professor de psicologia i ciències de l'educació a la Universitat de Harvard. Gardner defensa que "la intel·ligència no és quelcom innat i fix, sinó que agrupa diferents capacitats específiques, diferents i semi-independents". La intel·ligència seria, al cap i a la fi, la "capacitat mental de resoldre problemes i/o elaborar productes valuosos en una o més cultures".

Les intel·ligències múltiples estarien organitzades en: lingüística-verbal, lògica-matemàtica, espacial, musical, corporal cinestèsica, musical, intrapersonal, interpersonal i naturalista. La teoria explica que tots som capaços de conèixer i interaccionar amb el món a partir d'aquestes formes diferents i complementàries d'intel·ligència. I que les tenim totes, en major o menor mesura.

Si bé la "Teoria de les intel·ligències múltiples" ha suscitat, i ho continua fent, alguns dubtes entre la comunitat científica, ha estat molt ben rebuda en altres àmbits, com l'educatiu. Són molts els pedagogs, professors i escoles que treballen per donar resposta a les múltiples necessitats (i les diferents capacitats) dels alumnes. Si bé tradicionalment el sistema educatiu ha prioritzat els dos primers tipus d'intel·ligència (la lingüística-verbal i la lògica-matemàtica), Gardner i molts docents pensen que "és absurd que se segueixi insistint en que tots els alumnes aprenguin de la mateixa manera".

Una visió molt més àmplia del procés d'ensenyament-aprenentatge que suposa tot un repte per als sistemes educatius més rígids i que, en moltes ocasions, posen de manifest les seves mancances, materialitzades en un alt índex de fracàs escolar.

Col·legi Montserrat, un cas d'èxit

Com comentàvem anteriorment, cada vegada són més les anomenades "Escoles d'Intel·ligències Múltiples" que apliquen un currículum basat en la teoria de Gardner. Una de les més conegudes -i reconegudes- al nostre país és el Col·legi Montserrat de Barcelona. A la seva pàgina web referencien explícitament la teoria en què basen el seu paradigma educatiu: "La seva aplicació pràctica implica el reconeixement i respecte cap a l'estil d'aprenentatge propi de cada persona i també pels seus interessos i talents".

El Centre es troba immers en diversos projectes d'innovació educativa que impliquen transformacions pel que fa a currículum, metodologia i avaluació, transformació del rol del professor i de l'alumne, canvis en l'organització i també en els espais arquitectònics.

En un article publicat a principis d'any al diari El Mundo, Núria Miró, directora titular del col·legi, explicava que "el que realment compta no és el coneixement en si, sinó el que facis amb ell". L'estudi doncs, "no pot reduir-se a una simple memorització de continguts, sinó que ha d'incloure una bona dosi de pensament que faci que l'adquisició de coneixements sigui vàlida tant avui com demà".

Per aconseguir-ho utilitzen programes com Thinking Based Learning (R. Swartz), Thinking Routines (R. Ritchhard) o Mental Maps (T. Buzan), entre d'altres, i, segons Miró, "l'experiència ens ha demostrat la seva eficàcia".

El Col·legi Montserrat no és l'únic que ha "revolucionat" els seus mètodes pedagògics i que està obtenint bons resultats. Un fet que aflora la necessitat de plantejar-se nous reptes i apostes per educar, amb èxit, als nostres joves. La "Teoria de les intel·ligències múltiples" és una de les opcions que contempla la comunitat educativa.

I tu, apliques aquesta teoria a l'aula? Explica'ns la teva experiència!