"Cal posar els joves davant el seu propi mirall i fer-los veure que són uns privilegiats"

Fotoperiodista independent amb més de 30 anys de carrera, Gervasio Sánchez és un dels protagonistes de les "Trobades amb Compromís", sessions en què periodistes, cooperants i altres professionals compromesos amb els més vulnerables comparteixen les seves experiències amb joves estudiants. Hem tingut ocasió de parlar amb ell durant la seva conferència a CaixaForum Barcelona. Va ser el 10 de desembre, coincidint amb el Dia dels Drets Humans.

Quan i per què decideixes dedicar-te al periodisme?

De nen m'agradava col·leccionar segells i aquesta afició em feia viatjar amb la imaginació a altres països. Amb 13-14 anys ja sabia que volia ser periodista. De fet anava a l'institut amb un diari sota el braç, tot i que era esportiu... Em gastava les meves primeres pagues comprant diaris.

Què t'impulsa a cobrir els conflictes armats que se succeeixen en bona part del món?

A la facultat tenia molt clar que volia cobrir conflictes armats. De fet durant els anys d'estudi ja vaig començar a exercir com a periodista, de vegades per casualitat i de vegades amb més planificació, viatjant a llocs en guerra per veure sobre el terreny què estava passant.

Què tenen en comú totes les guerres que has viscut com a reporter?

El patiment de la població civil. Als conflictes actuals la majoria de les víctimes són civils, a diferència del que passava abans de la 2a Guerra Mundial, quan el gruix de les víctimes eren soldats. És brutal veure al teu voltant a tanta gent que no sap per què mor, pateix, és mutilada o arrossegada a marxar del seu país.

La població no sap per què el seu país està en guerra?

He preguntat a nens soldats, adults, guerrillers, policies, paramilitars... Per què el teu país està en guerra? Encara estic esperant que algú em respongui amb una certa lògica.

La majoria de gent no sap que el seu país està en guerra perquè té moltes riqueses, matèries primeres importants. No ho saben perquè ningú els ha explicat que el seu país podria ser tan ric com Suïssa si els seus propis recursos es reinvertissin al territori. Angola podria ser el país més ric del món.

Existeix també el problema dels refugiats...

Actualment hi ha 52 milions de persones sense pàtria, refugiats que han hagut de fugir de casa seva. Gent amb tots els drets bàsics violats pels governs, per la policia, per les guerrilles, pels paramilitars... Però quan parlem de violacions dels drets humans ens oblidem que nosaltres també ho fem sistemàticament: ho fan les nostres empreses, els nostres bancs, tots aquells que financen armes, tots els que fan negocis basats en la corrupció... I que compten amb la passivitat de (la majoria) de la gent i amb la hipocresia de (la majoria) dels mitjans de comunicació.

Hi ha alguna cosa que t'hagi sorprès positivament durant un conflicte?

He viscut situacions en què la solidaritat entre ciutadans es multiplica. Hi ha gent, encara que poca, que mor per no matar. La immensa majoria de la gent mata per no morir, és una cosa comprensible. Però de tant en tant trobes històries de persones que han actuat amb molta valentia. Però, per desgràcia, aquestes històries queden ocultes: la nostra societat poques vegades premia o reconeix la gent anònima. Així és molt difícil conèixer les seves històries reals i veure que també hi ha comportaments dignes dins de la irracionalitat de la guerra.

Un dels teus treballs més coneguts és "Vides minades". Creus que és possible acabar amb les mines antipersones?

No. "Vides minades" ha tingut molta repercussió a Espanya i a l'estranger. Però al final aquests projectes no serveixen per canviar les coses. Les guerres tenen darrere negocis molt importants. Els conflictes són un gran negoci del qual es beneficien persones, empreses privades, empreses públiques, estats... Per això sempre hi haurà guerres, igual que ha succeït al llarg de tota la història de la humanitat.

Les "Trobades amb compromís", que organitza l'Obra Social "la Caixa", acosten aquests temes als joves. Com les valores?

Crec que és bàsic treballar amb les noves generacions. És a la gent jove a la que cal "sacsejar" amb aquest tipus d'actes. Posar-los davant del seu propi mirall i fer-los veure que són uns privilegiats per viure aquí. A molts els va bé posar-se al lloc d'un altre i adonar-se que hi ha coses que són absolutament inacceptables.

Què feedback reps per part d'ells?

Rebo un bon feedback perquè amb els joves és molt fàcil: no els pots donar gat per llebre. Els adolescents perceben clarament quan algú els està enganyant. Quan veuen que algú els parla clarament ho saben valorar.

A més tinc la sort d'utilitzar imatges i aquest llenguatge el capten ràpidament: els joves d'avui aprenen abans les imatges que les paraules. I quan connectes amb ells la seva reacció és molt bona, molt intensa.

Creus que els joves estan avui prou informats? ¿Els interessa saber què passa en realitats tan diferents de la seva?

Jo sempre els dic: tot el que voleu saber està a Internet. Però cal saber buscar, bussejar, rastrejar i no quedar-se amb el primer que surt. Els joves abusen de les TIC i no saben aprofitar el seu enorme potencial. Tenen una arma poderosíssima a les seves mans i no la saben utilitzar perquè ningú els n'ha ensenyat; crec que això és un fracàs total de l'escola. Les classes no són només matemàtiques, química, física... són ètica, sociologia, parlar sobre temes que passen al voltant perquè els nois coneguin i s'impliquin en el que està passant al seu entorn i en altres contextos més allunyats que no tenen res a veure amb ells.

La sobre informació dels nostres dies ens fa menys sensibles al sofriment d'altres éssers humans?

Crec que no és cert que hi hagi "sobre informació". El que passa és que hi ha molt poca informació de qualitat i és difícil que aquesta arribi al gran públic. Hi ha una "mala informació generalitzada". La immediatesa i la vergonyosa implicació entre poders mediàtics, polítics i econòmics han acabat amb el periodisme de qualitat.

Fotografies: Gervasio Sánchez