"Cal educar els més petits en la cultura de la salut"

Des del 2005, Valentí Fuster compagina la feina com a investigador amb la de divulgador.  En aquest darrer camp destaca la creació de la Fundació SHE (Science Healt and Education) per a la promoció de la salut entre els joves. Recentment, ha signat un conveni amb l'Obra Social "la Caixa" i el FC Barcelona que ha permès l'elaboració del KitCaixa –emmarcat en el programa eduCaixa–, dirigit a promoure hàbits saludables entre alumnes d'educació infantil, ensenyant-los la importància de cuidar-se des de petits. No en va, les cardiopaties són la primera causa de mort al món entre la població adulta.

Quan podem considerar que existeix risc de malaltia cardiovascular?

Hi ha set factors importantíssims que hi estan relacionats. Dos són mecànics: la pressió arterial alta i l'obesitat, i, dins de l'obesitat, n'hi ha un tercer que és el sistema nutritiu, el que mengem. N'hi ha dos més que són químics, el colesterol elevat i la diabetis, i després hi ha dues preguntes clau: fumes?, portes una vida sedentària? Doncs bé, n'hi ha prou a tenir dos d'aquests factors perquè, en el curs de deu anys, la possibilitat d'infart de miocardi o d'infart cerebral sigui del 25%, en majors de 55 anys. I això es dóna en el 75% de la població espanyola!

I què hi podem fer?

Prendre consciència de la nostra gran vulnerabilitat, perquè si ampliem la projecció de deu a trenta anys, el 25% passa a ser un 75%. Però la societat no es creu vulnerable i aquest és el problema de la gran epidèmia cardiovascular que patim. Cal educar en aquest aspecte: es destinen bilions al tractament de la malaltia cardiovascular, però no suficients en educar i promoure la salut. Ambdós aspectes són fonamentals per prevenir una malaltia.

Quins són els set hàbits que redueixen aquests set riscos?

Mira, els últims dies he viscut una cosa, a Nova York, que em serveix per contestar-te. Em va visitar un grup i em va dir que el que és fonamental és la dieta. I després un altre que defensava que el que és fonamental és l'exercici físic. I tots dos estaven equivocats, perquè el que és fonamental és el cervell. Decidir si et cuidaràs o no.

Amb tot, no ens cuidem. A Espanya, la prevalença de sobrepès i obesitat entre els menors de 24 anys és del 26%.

Sí, perquè s'ha oblidat la infància. El problema de l'obesitat comença a una edat molt primerenca, sense que hi hagi consciència del que passarà després: el 75% de l'obesitat adulta sorgeix aquí. Per això jo ara em centro en l'educació.

Com al KitCaixa del programa eduCaixa?

Sí, per promoure hàbits saludables en els infants de 3 a 5 anys. Es preveu que al Programa SI! de la Fundació SHE, en el qual es basen les activitats proposades al KitCaixa, hi hagin participat 100.000 nens i nenes el 2015.

Quins seran els missatges que hauran sentit?

No es tracta tant d'un missatge com d'una cultura de la salut en general. Però si hagués de centrar-ho en un missatge, seria "m'he de cuidar".

Els pròxims 50 anys, serà impossible cobrir les despeses de tractaments per patologies cardiovasculars. La nostra societat està preparada per optar per la prevenció?

No sé si està preparada, però hi està obligada, perquè no hi haurà cap més opció. No hi haurà un pressupost que pugui cobrir l'ús de la tecnologia més moderna (cors artificials, trasplantaments...) en malalts que, a més, ja tenen malaltia avançada, perquè la població continua envellint...

En la seva pràctica com a cardiòleg, situa els pacients al centre. Potser la medicina necessita tornar a recuperar el contacte humà amb els pacients?

No només la medicina, ja que és una part de la societat operacional. Pots fer un escàner a un pacient i veure què li passa al fetge, però passant per alt aspectes de la seva vida emocional que incideixen en més d'un 50% en la seva salut. Per això, avui, la part tecnificada de la medicina és un handicap si no entres en l'individu. Jo crec que la medicina moderna necessita l'empatia i després la tecnologia. I en aquest aspecte hem d'anar molt amb compte amb la formació de la gent jove.

El CNIC pretén situar Espanya en primera línia de la investigació cardiovascular. Quin balanç fa d'aquests anys?

N'estic molt content, perquè crec que ha estat un èxit en una situació no avantatjosa per al país, econòmicament. Els fets parlen per si sols.

Valentí Fuster és director general del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) i Physician-in-Chef del Mount Sinai Medical Center de Nova York.  L'any 1996 va rebre el Premi Príncep d'Astúries i és doctor Honoris Causa per més de trenta universitats. Dirigeix la revista Journal of the American College of Cardiology i ha publicat diversos llibres divulgatius de gran èxit.