Parlar d’inclusió implica parlar d’una educació que conjuga aspectes cognitius, emocionals i ètics de tots els alumnes, sense distinció, i posa en acció valors i compromisos de responsabilitat compartida entre les famílies i l’escola.

“La inclusió no és entrar, sinó pertànyer. L’educació inclusiva es fonamenta en una concepció humanista de l’educació que es basa en la igualtat de drets, d’oportunitats, en la millora de la qualitat de vida, en la participació plena en la vida social, evitant l’exclusió en l’educació i des de l’educació, eliminant barreres i promovent transformacions educatives, personals i socials”.

Coral Elizondo

El Pla d’acció per a la implementació de l’Agenda 2030 d’Espanya aposta per la inclusió a les escoles, no tan sols des dels aspectes cognitius de l’aprenentatge, sinó també des de les competències socioemocionals “i de capacitat crítica, de manera que es fomentin valors de dignitat humana, igualtat, justícia, solidaritat i participació, que són a la base d’una convivència democràtica pacífica”.

A què ens referim quan parlem d’inclusió? Quins són els principis en què es basa una educació inclusiva? És possible una inclusió real a les nostres escoles? Com es pot planificar un projecte educatiu que faciliti una escola realment inclusiva? Quin paper fa l’educació emocional dins de tot aquest plantejament?