Explica'm contes, no me'ls llegeixis. Els beneficis de la narrativa oral en la primera infància

La lectoescriptura i les habilitats lingüístiques conformen una de les àrees de la investigació educativa amb major densitat d'estudis i evidències. Però sempre hi ha nous programes que investigar, nous mètodes, noves teories, noves pràctiques, nous enfocaments.

L'evidència que comentem a continuació arriba, una vegada més, dels EUA, i d'un dels molts programes que persegueixen en aquell país: la reducció de la bretxa educativa en l'alumnat més vulnerable. Perquè allà, el normal és que els programes de millora de l'equitat tinguen un seguiment, una avaluació i una investigació acadèmica. De fet, alguns sorgeixen, precisament, com a objecte d'una investigació. I aquelles evidències que es generen tenen valor pel que demostren, però també pel que no demostren.

El cas és que un grup d'investigadors de la Universitat de Nova York va voler estudiar l'impacte que tenia la narració d'històries en la primera infància, però diferenciant específicament la narració oral de la narració llegida. Per a això van decidir avaluar un programa anomenat R-*SUCCESS, destinat a desenvolupar la narrativa oral en l'etapa preescolar. En ell, el professorat participant treballava amb l'alumnat tres fases:

Per avaluar aquest sistema es va comptar amb la participació de 185 classes d'alumnat infantil que, al seu torn, formaven part d'un programa de foment de l'equitat educativa en la població immigrant d'origen llatí (és a dir, nens i nenes amb l'espanyol com a llengua materna).

La meitat d'aquests nens va participar en activitats de narració oral, almenys, una vegada a la setmana durant sis mesos. L'altra meitat va participar en activitats molt similars de narració d'històries, però amb el suport d'un llibre; és a dir, eren històries llegides, però en elles també s'integrava la fase 1 (de treball previ del vocabulari clau) i la 3 (de reforç de la comprensió de la història). La diferència consistia en el fet que uns contes eren llegits i altres eren explicats de manera autònoma pel professor o la professora.

La recerca va concloure que els nens i nenes que havien assistit a aquesta representació oral de les històries van demostrar tenir major independència i coherència narratives a l'hora d'explicar històries ells mateixos que aquells als quals els havien llegit les històries. Ara bé, no es van detectar diferències quant a habilitats lingüístiques generals, com les relacionades amb l'ús del vocabulari.

En suma, va resultar més enriquidor per als nens la narració d'històries de manera autònoma, sense la guia del llibre.