Ensenyar a qüestionar-ho tot

Enfrentar-se als reptes d'avui

L’era en la qual vivim és plena de reptes i desafiaments als quals ens hem d’enfrontar: la informació circula a una velocitat vertiginosa, els canvis se succeeixen acceleradament i les coses han esdevingut temporals i canviants, o el que és el mateix, ens trobem davant d’una modernitat líquida, com la denominaria Z. Bauman.

Com a conseqüència d’aquestes dinàmiques socials, les aules també experimenten canvis accelerats i es farceixen d’informació abundant. En aquest context es torna imperatiu desenvolupar una mirada crítica enfront del mar de continguts i reptes que se’ns presenta de manera diària. Aquesta tasca és especialment important que l’efectuïn els més joves, ja que seran els qui s’ocuparan del futur de la nostra societat.

Ara bé, com aconseguim que l’alumnat adquireixi les eines per aprendre a qüestionar-ho tot d’una manera crítica i constructiva?

Una proposta per a aprendre a qüestionar-ho tot

David Perkins, professor i fundador de l’Harvard Project Zero, i Robert Swartz, director de The National Center for Teaching Thinking (EUA), proposen estructurar el contingut curricular i les competències basant-se en rutines i estratègies de pensament crític. Aquestes contribuiran al desenvolupament de les habilitats i els coneixements necessaris per apoderar l’alumnat i convertir-lo en un ciutadà capaç de prendre decisions socialment responsables en aquesta era digital.

Segons Perkins i Swartz, a través de les rutines de pensament, l’alumnat pot millorar els seus processos cognitius i reflexius d’una manera activa i significativa. Les rutines de pensament són un model de raonament que ajuda a aprendre a pensar a través de seqüències i preguntes que serveixen per explorar idees relacionades amb algun tema. Aquestes rutines de pensament es poden practicar des que els nens són petits; hi ha eines adients per a totes les etapes del desenvolupament i adequades per a tots els ritmes d’aprenentatge.

Per exemple, una estratègia de pensament efectiva amb els més petits parteix d’una sèrie de preguntes senzilles: què veig?, què penso?, quina pregunta em sorgeix? Aquestes qüestions estan encaminades a connectar una primera impressió amb coneixements i experiències prèvies per despertar la curiositat de l’alumnat que voldrà saber-ne més.

Una altra estratègia consisteix a demanar-los dibuixar conceptes, esdeveniments, sentiments o la resposta a una pregunta. Expressar-se de manera gràfica abans que verbal requereix una anàlisi i un raonament profunds, tant pel que es refereix a comprensió com a comunicació.

Com aplicar la teoria a la pràctica?

La complexitat d’aquestes estratègies s’incrementarà amb l’edat i el desenvolupament sociocognitiu de l’alumnat. A aquestes s’incorporaran propietats i procediments propis del mètode científic i del raonament filosòfic. Ambdues línies de pensament són imprescindibles si analitzem els reptes i les característiques de la societat digitalitzada en la qual vivim i les preguntes que hem de saber respondre: en què consisteix fer un bon ús de la tecnologia?, què constitueix una violació de la nostra privadesa?, com buscar i identificar una font d’informació fiable i veraç?, com filtrar, analitzar i sintetitzar la informació?

Per respondre aquestes preguntes, l’alumnat ha de tenir capacitats, eines i estratègies de pensament d’ordre superior, com ara prendre decisions, comparar, contrastar i predir. Això només s’aconsegueix a través d’estratègies, com el diàleg i el debat estructurats, la investigació, la comparació, la construcció d’hipòtesi i la realització d’experiments.

Si desitges que l’alumnat treballi el pensament crític i la competència digital, et proposem descobrir les nostres converses amb el professor de matemàtica aplicada José Lázaro Ochoa i unir-te al programa BeCritical.