"Difícilment motivarem els nostres alumnes a través de les lectures 'obligatòries' "

Parlem amb Laura Borràs, professora de Literatura de la Universitat de Barcelona (UB) i protagonista de la sèrie de vídeos "Bits de Literatura" d'eduCaixa, on explica als alumnes la importància de llegir els clàssics.

Per què és important llegir els clàssics de la literatura?

Per mi és important per moltes raons, però bàsicament perquè llegir-los em proporciona un gran plaer. És a dir, que m'ho passo molt bé per molts motius, perquè aprenc, perquè m'emocionen, perquè em permeten fer reflexions inèdites, perquè m'abstreuen del món i fan que perdi la noció del temps... Però per damunt de tot, reivindico sempre la dimensió de plaer, de gaudi que hi ha d'haver en l'acte de lectura per a que hi hagi reincidència.

Què entenem per un clàssic? Qui li atorga aquesta distinció?

Un clàssic és, etimològicament parlant, un text de "primera classe", això és, de gran qualitat. Ara bé, ja se sap que les paraules acaben adoptant diversos significats i, en aquest cas, sovint, quan es parla de "clàssics" es fa referència a la condició antiga i venerable d'un text. Una obra, preferiblement del passat, i de referència.

Què aporta a l'alumne la lectura dels clàssics?

Des del meu punt de vista els hauria d'aportar la fascinació d'un descobriment. Recordo perfectament la sensació d'endinsar-me en alguns dels clàssics i, amb el temps, d'anar-hi tornant. Llegir-los hauria de ser sempre una oportunitat, però em temo que només ho perceben com una obligació...

Creus que està ben plantejat l'ensenyament de la literatura a les escoles i  instituts? Què s'hauria de millorar?

Vagi per endavant en aquesta resposta la meva més absoluta admiració pels bons mestres, que hi són, que cada cop fan la seva feina en unes circumstàncies més precàries i difícils que ho condicionen tot.

Però veritablement penso que no estem fent bé les coses en aquest terreny. Crec que ens equivoquem quan forcem a llegir una determinada obra en una determinada edat sabent que ni els estudiants la llegiran ni nosaltres els donarem l'oportunitat de fer-ho com caldria. Si ensenyem per demanar-los el que els demanem en els exàmens de lectura des de fa 30 anys, difícilment aconseguirem motivar-los. Tots hem superat exàmens sobre llibres sense llegir-los. Jo reivindico el fet que hi hagi d'haver lectures que cal fer, sense que comparteixi en absolut la denominació de "lectures obligatòries", que considero molt desafortunada.

No hi ha cap cultura europea que hagi renunciat a l'ensenyament dels seus clàssics, però potser no ho han plantejat de la mateixa manera. Si els estudiants no llegiran tot el "Tirant" o tot el "Quijote", per exemple, fem-los una visita guiada que els serveixi de debò i els deixi amb ganes de tornar-hi! Si no ho aconseguim, no només els haurem allunyat d'aquestes obres, que ja seria prou tràgic, sinó que -a més- els haurem vacunat contra la lectura.

Llegeixen prou els nostres joves? Com podem fomentar la lectura en el context actual dominat per la tecnologia?

No, malauradament els nostres joves no llegeixen prou. Però hi ha moltes maneres de fomentar la lectura que, de fet, utilitzen els joves que sí que llegeixen. Per exemple, algunes formes de la lectura social com practiquen els "booktubers", usuaris de Youtube que pengen els seus vídeos compartint les seves opinions sobre llibres, o bé altres maneres de fer-los llegir i pensar sobre el que han llegit com els permeten fer els "videolits" o "booktrailers", per només esmentar-ne alguns. Si la tecnologia és el que els atreu, utilitzem-la per fer-los venir cap a la lectura!

Quin paper juguen les TIC en la divulgació de la literatura? Creus que s'aprofiten prou bé les potencialitats que ofereixen?

Des del meu punt de vista i a partir de la meva experiència des que el curs 1995/1996 vaig tenir la meva primera experiència didàctica amb l'ús de les TIC, aquestes poden jugar un paper molt important. Tanmateix, encara no s'aprofiten bé totes les potencialitats perquè de manera majoritària els mestres continuen mostrant força rebuig. En certa manera és normal, ja que no es pot usar didàcticament allò que no es domina. Cal encara molta formació.

Sempre has reivindicat la importància d'una formació humanística. Per què? Ens n'estem allunyant?

Sí, per mi és fonamental. He gaudit d'una formació humanística que van començar ja els meus pares fomentant la lectura des de casa i fent-me cursar estudis musicals i artístics. El foment de la curiositat intel·lectual em sembla fonamental i la irradiació d'aquesta curiositat en disciplines com l'art, la literatura, la història, la música, etc. ajuden a despertar valors, a tenir en compte la perspectiva, a fomentar l'empatia, a pensar críticament... Tot això em sembla imprescindible i, en la vida contemporània, encara més. A més allau informativa, més necessitat de criteri. I, sí, ens n'estem allunyant quan anem desterrant aquestes disciplines de la formació ordinària reglada, quan subsumim la literatura dins de la llengua, quan no parem atenció a la filosofia... Per mi és un error molt greu i hem de ser a temps de corregir-lo.

Recomana un clàssic a un alumne d'ESO i a un altre a un de Batxillerat:

Les recomanacions -per ser veritablement efectives- haurien de tenir en compte el destinatari. Ara bé, així, en genèric, recordo que vaig ser molt feliç amb Stevenson, per exemple, quan cursava 6è d'EGB i vaig patir una pneumònia que em va tenir més de 3 mesos al llit. Sort en vaig tenir, dels llibres, llavors! Guardo un record magnífic de "L'illa del tresor", per exemple, però també de Verne i el món que em va permetre recórrer sense bellugar-me del meu llit.

I a un alumne de Batxillerat li recomanaria... l'Odissea. També tinc molt present la sensació quasi física de respecte i emoció mentre m'endinsava en les pàgines de la traducció de Carles Riba, amb el diccionari de mitologia de Pierre Grimmal al costat! I després hi he tornat mil vegades, per coses diferents, sempre amb la consciència d'estar tocant alguna cosa quasi sagrada!