Del cervell a les mans: Gever Tulley i McKenzie Price ens parlen sobre el mètode tinkering

Qui no ha experimentat mai satisfacció en construir un objecte amb les seves pròpies mans? Pot ser que t’hagis sentit feliç en veure que eres capaç de crear alguna cosa nova i potser única. No obstant això, sovint aquest procés està condicionat per un full de ruta o un manual d’instruccions, la qual cosa impedeix que desenvolupem la nostra creativitat. Deixar que la imaginació creï nous horitzons ens obre una perspectiva de solucions a diferents problemes. Segurament que algun cop t’has trobat en una situació de bloqueig de la qual has aconseguit sortir-te’n gràcies al teu propi enginy. Aquest fet és cada vegada més freqüent en l’àmbit educatiu: permetre que els nens facin créixer la creativitat és tan o més important que el simple fet d’aprendre. Es tracta d’un procés d’assaig-error que els permet millorar la tècnica i adquirir-ne altres de noves. En aquesta filosofia es basa precisament la metodologia tinkering, que consisteix a crear alguna cosa nova amb l’ajuda de les nostres mans. Una iniciativa que sorgeix a l’Exploratorium de Sant Francisco i que fa uns mesos va ser treballada en un taller pràctic organitzat per EduCaixa i dirigit a professors. En aquest, Gever Tulley i McKenzie Price van oferir les claus perquè tots ells duguessin a terme el tinkering a l’aula reeixidament.

Com si es tractés d’un viatge espacial, Price i Tulley van crear un escenari fictici inspirant-se en l’art tecnològic de Tom Sachs. Els docents tenien el repte de dissenyar i construir un hàbitat marcià a partir de materials tan quotidians com ara el cartró, el paper i la cinta adhesiva. Una experiència vinculada al desenvolupament creixent de la metodologia tinkering que possibilita nous horitzons teòrics a partir de la pràctica educativa.

Podríem dir que el tinkering és una branca del moviment Do It Yourself (DIY) que ràpidament ha esdevingut una eina educativa molt eficaç per l’apoderament de nens i joves. El fet que siguin ells els qui decideixin què fer i com fer-ho provoca que tinguin la pilota en el seu camp, sense que el professor els condicioni. I és que el rol del professorat canvia, i actua ara com un guia, i dona suport i assessora l’alumnat amb les seves decisions.

La capacitat creativa, la presa de decisions, el treball cooperatiu o el saber treballar basant-se en projectes i reptes són habilitats transversals que congenien perfectament amb les disciplines STEAM, un enfocament que integra ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques. Per aquest motiu, veiem com el tinkering està cada cop més relacionat amb l’enfocament STEAM.

En tots dos es promou la presa de decisions per part de l’alumnat i se l’anima a seguir el mètode de prova i error, molt popular en la ciència. Les fórmules eficaces han arribat a diversos centres educatius i han creat escoles especialitzades en aquest tipus de metodologies. És el cas de Tinkering School i Brightworks, fundades per Gever Tulley. En la primera es duen a terme programes extraescolars i d’estiu, mentre que la segona és una escola privada d’educació Primària i Secundària.

En el taller pràctic de Gever Tulley i McKenzie Price que ja hem esmentat, tots dos van oferir les claus principals del tinkering. Tulley va dir una cosa tan reveladora com que “tothom neix per ser un tinkerer”. Assegurava que “és un impuls natural que tenim com a nens per tractar de comprendre les coses organitzant-les de maneres noves i descobrint-hi noves relacions”. També assenyalava que “la revolució consisteix a centrar-se en els hàbits d’aprenentatge permanent, en la col·laboració i en la resolució de problemes mitjançant el joc”. Una idea similar a la que defensava Price a l’afirmar que “el futur és col·laboratiu, i aquesta valuosa habilitat implica saber treballar amb altres persones”. També parlava del paper de l’educador a Brightworks, on és una de les fundadores de l’equip docent: “treballar juntament amb els estudiants, aprendre amb ells, no impartir coneixement sinó posar-lo al seu abast”.

Per la seva banda, Nuria López —professora del CESIRE (Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa)— parla sobre la importància que l’escola proporcioni quatre coses fonamentals: el pensar, el fer, el comunicar i l’emocionar-se. Explica que qualsevol persona, independentment de l’edat que tingui, pot experimentar aquesta metodologia. És inclusiva perquè permet resoldre un problema de diferents maneres, i col·laborativa perquè ens obre la possibilitat de treballar en grup. Només hi ha un requisit: deixar fluir el que portem a dins.

Tu també has experimentat el mètode tinkering? Explica’ns-ho a Twitter (@Educaixa) a través de #Tinkering i compartint aquest contingut.