L'origen de la música àrab

La veu de la marginació

Moltes músiques bellíssimes van néixer en un context de marginació o d'esclavitud: el gospel, el fado, la música klezmer… En part la tradició musical àrab també va néixer d'aquesta experiència de la música com a refugi d'una existència miserable, com a únic espai de llibertat per a qui està cobert de cadenes i grillons.

Especialment commovedora era la veu de Mojarec, fill d'una esclava. La qualitat dels seus registres sonors va arribar fins als palaus i les famílies més riques. A partir d'aleshores, es va valorar cada vegada més la figura del cantant.

Tot i que els primers califes eren reticents a la música, això va canviar de manera radical amb els seus successors: la dinastia dels omeies.