Déus i deesses de l'antic Egipte

Osiris

És un déu agrari, relacionat amb
la fertilitat de la Terra i amb tot
el que reneix. El representen com
un home momificat, amb la corona
atef blanca (Alt Egipte) flanquejada
per dues plomes d’estruç.

Duu símbols reials de poder diví:
el bastó corbat, el flagell i la barba
postissa.

!

Home momificat

Déu de la fertilitat,
jutge dels morts
i rei del més enllà

+

El seu germà Set el va matar i esquarterar,
però la seva muller Isis el va retornar a la vida
i esdevingué el rei del més enllà.

Set

Representat sovint com una
espècie de guineu (d’altres hi
veuen cap de ruc, gos, girafa...),
és el déu del caos (desordre) i les
tempestes. També és el déu del
desert. Set colpeja, destrueix i
desorienta, però també és defensor
de la llum. A la imatge, duu a la mà
l’amulet anhk, símbol de la vida.

!

Cap de guineu

Déu de la tempesta
i del desert

+

Va matar el seu germà Osiris, però fou vençut
per Horus.

Tot

Se’l pot representar de dues
maneres: com un ibis (ocell de bec
llarg i corb) o com un babuí (mico
africà). És el déu de la saviesa:
inventor de l’escriptura jeroglífica,
de les matemàtiques i del
calendari. També és una divinitat
vinculada a la lluna. Sovint duu a la
mà els estris d’escriba: una paleta
d’escriptura amb pinzells de jonc.

!

Cap d’ocell

Déu de la saviesa
i l’escriptura

+

Durant el judici dels morts, escriu el veredicte
del difunt davant Osiris.

Sobek

Simbolitza la fertilitat i els beneficis
de l’aigua del riu Nil i, alhora,
la seva potència destructora.
És representat com un cocodril
un dels animals més perillosos
d’Egipte. Duu una corona amb
banyes retorçades, dues plomes,
un disc solar i dos (cobres).
A la imatge duu a la mà el ceptre
llarg dels déus masculins, amb
el mànec en forma de gasela.

!

Cap de cocodril

Déu de la fertilitat
de les aigües

Bastet

Deessa de la casa i protectora
dels seus ocupants. Se la
representa com una gata (animal
domèstic preferit a l’antic Egipte).
Duu a la mà esquerra el ceptre
llarg, amb el mànec en forma de
flor de lotus, símbol de les divinitats
femenines.

!

Cap de gata

Deessa de la casa

+

Seria la forma amable de Sekhmet: deessa de la
guerra i la venjança, representada com una lleona.

Horus

Representat com un falcó amb
la corona pschent de faraó (de l’Alt
i el Baix Egipte), és el déu defensor
de l’ordre còsmic (cel) i de la
monarquia. Els seus ulls són el sol
i la lluna.

!

Cap de falcó

Déu defensor
de l’ordre còsmic
i de la monarquia

+

Fill d’Osiris i Isis, va vèncer Set després d’una
guerra de vuitanta anys! Es casà amb Hathor
(deessa de la bellesa i la música) i els seus quatre
fills són els protectors dels vasos canopis.

Kheper

Déu amb cap d’escarabeu.
Associat al sol que reapareix cada
dia, és qui l’empeny pel cel, com
un escarabat piloter que fa rodolar
la seva bola de fems per terra.
És el déu que representa la sortida
de l’astre al matí. Kheper està
relacionat amb el renaixement,
la renovació i la resurrecció.

!

Cap d’escarabeu

Déu de la renovació
cíclica del sol

+

El déu Re encarna el sol en el seu zenit i Atum
en representa la posta.

Anubis

És el déu de la mort i la
momificació (és guardià dels
seus secrets), representat com
un xacal (animal que rondava les
necròpolis). Era també l’encarregat
de pesar les ànimes dels difunts i,
si havien estat justes en vida, de
conduir-les al regne dels morts.
Se’l representa amb el cap negre,
color del llim fèrtil del Nil.

!

Cap de xacal

Déu de la momificació
i guia del més enllà

+

És fill d’Osiris i Neftis (espòs i germana
d’Isis respectivament).

Montu

Déu de la guerra, protegia els
faraons durant les batalles i lluitava
contra els seus enemics.
Se’l representa com un falcó,
semblant al déu Horus però
amb una corona composta pel disc
solar, dues plomes altes i dos ureus
(cobres). Com a déu combatiu,
apareix sovint armat amb un arc
i una destral.

!

Cap de falcó

Déu de la guerra

+

Més endavant va ser substituït pel déu Amon.

Isis

És la deessa de la maternitat i se
li atribueixen poders màgics. Se la
representa com una dona amb una
corona en forma de tron al cap,
símbol de la reialesa (seria la mare
simbòlica de tots els faraons).

!

Cap de dona

Deessa de la
maternitat i senyora
de la màgia

+

Es va casar amb Osiris (a qui va retornar a la vida)
i és mare d’Horus. En els sarcòfags, protegint els
difunts, apareix sovint al costat de la seva germana
bessona (Neftis).
Juga a tres bandes: a l’esquerra,
el nom egipci de cada divinitat,
al centre, la seva representació,
i a la dreta, l’àmbit d’actuació
de cadascun.

Osiris

Set

Tot

Sobek

Bastet

Horus

Kheper

Anubis

Montu

Isis

Horus
Osiris
Anubis
Sobek
Isis
Set
Kheper
Montu
Tot
Bastet
Horus
Osiris
Anubis
Sobek
Molt bé!
Ara que ja coneixes els déus més
importants, no podem acabar sense
presentar-te’n un de molt especial...

Bes, déu de la festa 
i la diversió!

Se’l representa amb aquesta intenció:
gros, nu, traient un pam de llengua i
amb una corona de plomes d’estruç
al cap. Protegia també les dones
embarassades i allunyava els malsons
a l’hora d’anar a dormir.

Crèdits

Editat per Fundació “la Caixa”
Textos: Núria Roselló
Disseny: Meritxell Piqué
Programació: Spanto Soft, S.L.
Il·lustracions déus i deesses: Ortega i Palau
Palmerar, oasi de Siwa, Egipte
Fotografia: Volker Scherl, 2005
Paret amb jeroglífics en relleu. Temple de Ramsès III (Medinet Habu, Egipte).
Fotografia: Steve F-E Cameron, 2008.
Llicència CC-BY-SA-3.0
Desert. Llac Nasser, Egipte. 
Llicència CC-BY-SA-3.0
Faluca navegant pel Nil. Luxor, Egipte. 
Fotografia: Michael Clarke Stuff 
Llicència CC-BY-SA-2.0
Cases del poblat de Gournah, Luxor, Egipte. 
Fotografia: Bernard Gagnon, 01/04/1989
Llicència CC-BY-SA-3.0
Imatge satèl·lit de la Terra centrada a Egipte.
Fotografia: Douglas H. Wheelock, NASA, 2010.
Posta de sol sobre la necròpoli tebana. Luxor, Egipte.
Fotografia: Francesco Gasparetti 
Llicència CC-BY-SA-2.0
Necròpoli de la Vall dels Reis. Luxor, Egipte. 
Fotografia: Nikater, 2006. 
Llicència CC-BY-SA-3.0
Tancs British Matilda de la batalla de Tobruk. Líbia.
Fotografia: Govern del Regne Unit.
Pintura amb ploraneres. 1411-1375 aC. Tomba de Ramose a Tebes. Luxor, Egipte. 
GNU Free Documentation License. The Yorck Project: 10.000 Meisterwerke der Malerei. 
DVD-ROM, 2002. ISBN 3936122202. Distributed by DIRECTMEDIA Publishing GmbH.
Relleu egipci, déu nan Bes, temple de Dendera, Egipte. 
Fotografia: Carole Reeves,Wellcome Images, 1989. 
Llicència CC-BY-SA-4.0