El laboratori dels instruments de vent
Carregant...
Etiquetem!
Escolteu com sona cada pot i arrossegeu-hi l’instrument corresponent. Si ho feu bé, sabreu com es diu!
Fantàstic, primer objectiu assolit!
Classifiquem!
Arrossegueu cada etiqueta al lloc de la graella que li correspon:
Fantàstic, segon objectiu assolit!
BROQUET
BISELL
LLENGÜETA SIMPLE
LLENGÜETA DOBLE
Fa més de cent anys, l’Erich M. v. Hornbostel i en Curt Sachs, que eren molt ordenats, van decidir classificar tots els instruments de música segons la manera com produïen el so. En el cas dels instruments de vent, van distingir entre els de bisell (com la flauta), els de broquet (com la trompeta o la trompa), els de llengüeta simple (com el clarinet) i els de llengüeta doble (com l’oboè).
Però no només la manera de produir el so és impotant a l’hora de classificar-los. La forma interna també és un element a tenir en compte, ja que segons si és d’una manera o d’una altra en modifica el so. En aquest cas distingim si els instruments estan formats per un tub o per més d’un, i si la forma del tub és cònica o cilíndrica.
Però no només la manera de produir el so és impotant a l’hora de classificar-los. La forma interna també és un element a tenir en compte, ja que segons si és d’una manera o d’una altra en modifica el so. En aquest cas distingim si els instruments estan formats per un tub o per més d’un, i si la forma del tub és cònica o cilíndrica.
Qui eren Hornbostel i Sachs?
Broquet: és la part dels instruments de metall que entra en contacte amb els llavis de l’instrumentista. Es tracta d’una cavitat de forma semiesfèrica o cònica que, en entrar en contacte amb la vibració dels llavis, actua com a ressonador i transmet la vibració per tot l’instrument. No tots els broquets són iguals; segons la mida de l’instrument i les seves característiques, el broquet pot ser més gran o més petit.
Bisell: és l’aresta esmolada que tenen alguns instruments de vent, com les flautes. Quan el músic bufa, el bisell talla l’aire i aquest vibra i produeix el so. En alguns instruments, el bisell està a la vista (com en la flauta travessera o en una ampolla de vidre, on la mateixa paret fa de bisell). En d’altres, com la flauta de bec, està “amagat”. Quan això passa, un conducte dirigeix l’aire cap al bisell.
Llengüeta simple: és una tira fina feta de canya que, en entrar en contacte amb l’instrument, vibra i produeix el so. Hi ha instruments en què la canya és independent a l’estructura (com en el cas del clarinet). En d’altres, la canya està tallada sobre el mateix tub (és el cas del sac de gemecs).
Llengüeta doble: està formada per dues tires fines fetes de canya que, en entrar en contacte entre elles, vibren i produeixen el so. A part de ser present en instruments de vent de l’orquestra com l’oboè i el fagot, veiem que la música tradicional de Catalunya també n’és plena: la gralla, la tenora o el tible en són bons exemples.
Glossari
Toquem!
Ara ja podem tocar una partitura amb el quintet de vent!
MELODIA
MELODIAACOMPANYAMENTMELODIAACOMPANYAMENTMELODIAACOMPANYAMENTMELODIAACOMPANYAMENTMELODIAACOMPANYAMENT
Una de les agrupacions d’instruments de vent que més han utilitzat els compositors és el quintet de vent. El formen la flauta travessera, l’oboè, el clarinet, la trompa i el fagot. El quintet es va posar de moda a l’Europa de principi del segle XIX, quan compositors com
A. Reicha i F. Danzi van escriure força música per a aquesta formació.
Tot i que a mitjan segle XIX va perdre protagonisme, la riquesa tímbrica de la formació va fer que entrat el segle XX grans compositors com Hindemith, Ligeti o Schönberg s’hi tornessin a fixar.
A. Reicha i F. Danzi van escriure força música per a aquesta formació.
Tot i que a mitjan segle XIX va perdre protagonisme, la riquesa tímbrica de la formació va fer que entrat el segle XX grans compositors com Hindemith, Ligeti o Schönberg s’hi tornessin a fixar.
El quintet de vent
Partitura
