Carregant...
QUAN LA LLUNA I EL SOL DESAPAREIXEN: ECLIPSIS
Els eclipsis són uns fenòmens espectaculars en què la Lluna i el Sol desapareixen del cel. Des de temps immemorials han meravellat i alhora atemorit totes les cultures.
Aprèn què són els eclipsis i com es produeixen. A més, veuràs que no es tracta d’un fenomen exclusiu del nostre planeta!
"National Optical Astronomy Observatory/Association
of Universities for Research in Astronomy/National
Science Foundation"
Un eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna s’interposa davant del Sol i l’oculta totalment o parcialment, i un eclipsi de Lluna, quan aquesta entra a l’ombra projectada per la Terra. En els dos casos els eclipsis poden arribar a fer minvar molt la llum de l’astre eclipsat, cosa que sempre ha despertat admiració en totes les cultures.
Un eclipsi només es pot produir quan la Lluna, la Terra i el Sol es troben alineats; llavors la Lluna pot eclipsar el Sol, o la Terra la Lluna.
Veure el cono de l’ombra
Veure el cono de la penombra
Vista des de el punt A
Desplaça la Lluna amb les fletxes
per veure com es produeix l’eclipsi.
Els eclipsis de Sol es produeixen quan la Lluna oculta parcialment o totalment el disc solar.
En un eclipsi de Sol l’ombra i la penombra de la Lluna es projecten sobre la Terra.
Als llocs de la Terra on es projecta la penombra es produeix un eclipsi parcial, ja que la Lluna oculta parcialment el disc del Sol. Als llocs on es projecta l’ombra de la Lluna, l’eclipsi és total, ja que la Lluna oculta totalment el disc solar.
Desplaça la Lluna amb les fletxes
per veure com es produeix l’eclipsi.
La resposta és NO. La Lluna és més petita que la Terra i, per tant, no pot cobrir tot el nostre planeta amb les seves ombra i penombra. L’eclipsi parcial no és visible a tota la Terra, i l’eclipsi total només es veu en una estreta franja per on es projecta l’ombra de la Lluna. A la figura següent es mostra com es veu el Sol a diferents llocs de la Terra. Fora de la penombra no es veu cap eclipsi, a la penombra es veu parcialment i dins de l’ombra, totalment.
Visió de l’eclipsi des del punt A (ombra), B (penombra) i C (fora)
En aquesta imatge real de l’ombra de la Lluna projectada sobre la Terra durant l’eclipsi de Sol de 1999 presa per l’estació espacial MIR, veiem com l’ombra de la Lluna només cobreix una petita part de la superfície terrestre.
Durant un eclipsi total de Sol la Lluna tapa completament el disc solar i es pot veure la corona solar, que és la part més externa de l’atmosfera solar. Durant la totalitat no es fa completament de nit ja que la corona encara ens il·lumina una mica i l’atmosfera de la Terra dispersa la llum del Sol que es veu al voltant de la regió de totalitat.
La corona solar visible durant un eclipsi total de Sol.
Si la distància entre la Terra i la Lluna varia, la Lluna podrà tapar més o menys el disc solar. La Lluna es troba a la distància de la Terra gairebé justa per ocultar exactament el disc del Sol. Les variacions de la distància a la Lluna poden fer que aquesta es vegi una mica més gran que el Sol i pugui produir un eclipsi total, en què la Lluna oculta completament el disc solar, o pot ser que la Lluna es trobi una mica massa lluny i es mostri més petita que el disc solar; llavors la Lluna no el podrà ocultar completament i tindrem un eclipsi anular de Sol.
Desplaça la Lluna per veure com afecta l’eclipsi
Vista des del punt A
Quan es produeix un eclipsi de Lluna?
Desplaça la Lluna amb les fletxes
per veure com es produeix l’eclipsi.
Un eclipsi de Lluna es produeix quan l’ombra de la Terra es projecta sobre la Lluna.
Com que la Terra és força més gran que la Lluna, l’ombra de la Terra pot arribar a cobrir totalment la Lluna.
Igualment, tenim eclipsis parcials i totals depenent de si l’ombra de la Terra oculta parcialment o totalment el nostre satèl·lit natural.
Quan es produeix un eclipsi penumbràtic?
Desplaça la Lluna amb les fletxes
per veure com es produeix l’eclipsi.
Si la Lluna és coberta per la penombra de la Terra, tenim un eclipsi penumbràtic. Els eclipsis penumbràtics són difícils de distingir ja que la penombra terrestre enfosqueix poc la brillantor de la Lluna.
Eclipsi parcial a l’inici
Eclipsi parcial poc abans de la fase total
Fase total de l’eclipsi
Fases parcials i totals d’un eclipsi de Lluna
Durant un eclipsi total de Lluna, habitualment la Lluna no desapareix completament del cel ja que l’atmosfera de la Terra refracta la llum solar i il·lumina feblement la Lluna. Durant la refracció de la llum, l’atmosfera terrestre no deixa passar la llum blava i això dóna un color vermell a la Lluna durant la fase total d’un eclipsi de Lluna. Com penses que es veu l’eclipsi des de la Lluna?
Com que per produir-se un eclipsi la Lluna, la Terra i el Sol s’han de trobar alineats, només podem tenir un eclipsi de Sol durant la Lluna nova i un eclipsi de Lluna durant la Lluna plena.
Eclipsi de Lluna durant la Lluna plena
Eclipsi de Sol durant la Lluna nova
Hi ha eclipsis durant totes les llunes noves i plenes?
No, els tres astres han d’estar alineats. Com que l’òrbita de la Lluna presenta una lleugera inclinació respecte de l’òrbita terrestre, en la majoria dels casos no es produeix cap eclipsi.
Durant cada mes habitualment tenim una Lluna plena i una Lluna nova, però només tenim entre quatre i set eclipsis (de Lluna i Sol) a l’any.
En els planetes que tenen satèl·lits també es produeixen eclipsis. Però aquests són de naturalesa diversa depenent de la distància del satèl·lit al planeta i la seva grandària.
Entre satèl·lits galileans de Júpiter i el mateix Júpiter contínuament es produeixen eclipsis. Per exemple, en aquesta imatge es veuen les dues ombres (eclipsi múltiple) dels satèl·lits de Júpiter Europa (el satèl·lit blanc i més petit) i Cal·listo (el satèl·lit gran i fosc) sobre el planeta. L’altre satèl·lit de color groc és Ió, que encara no projecta l’ombra. Respecte de Júpiter, quin tipus d’eclipsi és?
Deimos i Fobos són dos petits satèl·lits de Mart, que mai no poden tapar el Sol.
Saturn té un sistema de satèl·lits molt ric, amb molts cossos d’entre centenars i milers de quilòmetres de grandària, però aproximadament només cada quinze anys es produeixen eclipsis.
Fotogrames successius de Fobos passant per davant del Sol vist des de la superfície marciana.
Imatge de Tità projectant l’ombra sobre el nord de Saturn.
Una propietat curiosa és que el sistema Terra-Lluna és l’únic on el satèl·lit oculta exactament el disc solar. En altres casos del sistema solar, el satèl·lit es troba massa a prop o massa lluny i només produeix un eclipsi anular o bloqueja completament la visió de la corona solar.
Quan un dels astres és molt més petit que l’altre i, per tant, un no pot ocultar completament l’altre, en astronomia parlem de trànsits. Per exemple, Mercuri i Venus passen davant del Sol de manera periòdica, però com que des de la Terra es veuen molt petits i no poden produir una ocultació del Sol apreciable, s’anomenen trànsits.
Mercuri transita davant del Sol en períodes que oscil·len entre els 3 i els 13 anys. Venus transita el Sol en períodes de 105, 121 i 8 anys. L’últim trànsit de Venus es va produir el 2012, i el següent ja no es produirà fins al 2117. De la mateixa manera, la Terra transita per davant del Sol per Mart i altres planetes exteriors.
Trànsit de Venus
Aquest fenomen de trànsit també es fa servir per descobrir planetes en altres estrelles. Si, des del nostre punt de vista un planeta transita periòdicament davant de la seva estrella, tot i que l’eclipsi produït és molt petit, amb instruments prou sensibles és possible detectar la fracció de llum tapada pel planeta i deduir-ne la presència. D’aquesta manera s’han descobert centenars de nous planetes en altres estrelles.
Els trànsits d’exoplanetes poden donar informació directa sobre la grandària del planeta, la composició de l’atmosfera, etc.
