Méliès va ser pioner a utilitzar aquest truc. Diu la llegenda que va ser fruit d’una casualitat quan, en un rodatge a la plaça de l’Òpera,la manovella de la càmera va quedar travada mentre filmava un carruatge. Quan va revelar la pel·lícula, va adonar-se que la imatge del carruatge desapareixia.

Aquest és el secret del truc: aturar la càmera durant la gravació i incorporar o treure algun objecte o personatge de l’escena. Un cop quedava dins o fora de l’escena, es continuava gravant en el punt exacte iel resultat era espectacular. Semblava que els personatges desapareixien o apareixien del no-res!

Quan mirem un paisatge des de lluny, oi que sembla que podríem agafar-ne un bocí amb el dits? En el cinema, la distància amb els objectes permet fer molts trucs visuals. Són els jocs d’escala i es poden fer de tres maneres:

• Filmant dos objectes o actors que estan a distàncies diferents i així es confon l’espectador sobre les seves dimensions.
• Es poden emprar maquetes, sobretot d’edificis, ciutats, monstres... que semblaran de mida real, o bé decorats o objectes fora d’escala que faran que els actors ens semblin personatges gegants o diminuts.
• En alguns casos Méliès va utilitzar la sobreimpressió: dues imatges enregistrades en moments diferents que després apareixen combinades a la pantalla.

La sobreimpressió es feia servir per a que es veiessin juntes en pantalla imatges que s’havien filmat per separat. Això permetia, per exemple, desdoblar un personatge. En el moment del rodatge, es podia crear aquest efecte rebobinant la cinta i enregistrant de nou en el mateix cel·luloide. Es podien crear efectes molt reeixits si es rodava amb uns fons negre. En el moment del revelat, les dues imatges quedaven sobreimpressionades. L’espectador veia com les imatges gravades en diferents moments apareixien juntes a la pantalla.

Méliès era un home d’escena i estava familiaritzat amb la tramoia teatral i els ginys mecànics que s’utilitzaven per fer els canvis de decorats, les trapes, la fossa, els telons, els mobles trucats i els autòmats. Aquesta expertesa va ser d’allò més avantatjosa en les seves filmacions, com també els seus coneixements tècnics sobre maquinària, adquirits a l’empresa del seu pare. A l’estudi de Montreuil, va demostrar que era un mag molt destre: va idear artefactes, ninots i engranatges mecànics prodigiosos que van suposar un salt qualitatiu per al món del cinema.