Endevina, endevinalla grega...
Èdip era fill adoptiu del rei Pòlib. En fer-se
gran, va decidir esbrinar la veritat del seu
naixement a l’oracle de Delfos. La predicció
de la pítia va ser terrible: mataria el seu pare
i es casaria amb la seva mare.
Èdip, pensant que el seu veritable pare era
Pòlib, marxà de casa.
Un dia, en un camí estret, l’ocupant d’un
carro, superb, l’obligà a apartar-se a cops de
bastó. Èdip, enfurismat, el va fer caure i el va
matar involuntàriament. Part de la predicció
s’havia acomplert: sense saber-ho, havia
mort el seu veritable pare,
el rei Lai de Tebes...
Èdip, fill del rei Lai i Jocasta.
El seu pare li va travessar els peus
amb una estaca quan va ser advertit
per l’oracle de Delfos que, quan fos
gran, el seu fill el mataria.
Aleshores el va abandonar al
mont Citeró, on va ser adoptat
pel rei Pòlib, qui l’anomenà Èdip
(“peu inflat”).
Èdip va prosseguir
el viatge fins a Tebes...
Quan va arribar, va trobar una ciutat atemorida
per l’Esfinx.
Instal·lada damunt la porta de la muralla, posava
a prova la intel·ligència dels que volien entrar a la
ciutat o sortir-ne, proposant-los un enigma ambigu
i enrevessat: qui es quedava mut o errava la
resposta era estrangulat i devorat pel monstre...
Ajuda Èdip a resoldre els enigmes de l’Esfinx!
L’Esfinx era un monstre terrorífic
amb cap de dona, cos de lleó, cua
de serp i ales d’àliga.
Havia estat enviada a Tebes per
la deessa Hera per castigar el rei Lai
una vegada que va raptar un nen.
El nou regent, Creont, oferia el tron
i la mà de la seva germana Jocasta
a qui fos capaç de respondre l’enigma
i alliberar Tebes del monstre...
Una capseta blanca,
que s’obre i no es tanca.
Tu en portes, te’ls toques,
te’ls saps arreglar,
però encara que ho vulguis
no els podràs comptar!
Què és allò que tothom pren,
i ningú no s’emporta?
Trencant el silenci de la nit,
punxo els qui trobo dins el llit.
Quin és l’animal que camina
amb quatre potes al matí,
amb dues al migdia
i amb tres al vespre?
ENDEVINA,
ENDEVINALLA...
5/5
ENDEVINALLES
ENCERTADES:
5/5
Has trobat les respostes correctes
mitjançant la reflexió.
Segons els grecs, aclarir les
enganyoses endevinalles de l’Esfinx
equivalia a enfrontar-se sense
por als misteris del món i
de l’ésser humà a través de
la raó.
D’aquesta manera, els filòsofs
van obrir la porta al llarg
camí del coneixement...
Crèdits
Coordinació i edició: Fundació “la Caixa”
Textos: Núria Roselló
Disseny: Tipus Gràfics
Programació: Spanto Soft, S.L.
Temple d’Atena, conegut com a Tholos, Delfos (Grècia)
Odysses
CC BY-SA 3.0
Escena d’Èdip i l’Esfinx. Fons de cílix àtic de figures roges, 480-470 aC, trobat a Vulci
Museu Gregorià Etrusc del Vaticà, Roma (Itàlia)
Juan José Moral. Domini públic
Esfinx funerària arcaica, 560-550 aC. Museu Arqueològic del Ceràmic, Atenes (Grècia)
Marsyas
CC-BY 2.5
Porta Beulé d’època romana (trobada per l’arqueòleg Charles Ernest Beulé), s. III dC
Propileus de l’Acròpoli, Atenes (Grècia)
Domingo Vallejo - La Túnica de Neso
CC-BY-NC-SA 2.5