La polis grega, cada ciutadà al seu lloc











Observa bé aquesta imatge: hi pots veure unes
formes geomètriques al voltant d’un espai obert.
Es tracta d’un plànol que mostra, d’una manera
esquemàtica i a vista d’ocell, la plaça pública
d’Atenes, una de les ciutats gregues més
importants al s. V aC, flanquejada d’edificis
polítics, administratius i religiosos.
Els antics grecs anomenaven polis a una
ciutat-estat, sobirana i independent, que
constava d’un nucli urbà (asty) i del territori que
controlava (chôra) i del qual depenia la seva
subsistència (boscos, camps o costa).
La majoria dels habitants es concentraven dins
l’asty, que estava compost per una zona
elevada anomenada acròpolis (nucli originari de
la ciutat, coronat de temples) i l’àgora o plaça
pública, a la part baixa de la ciutat.
Descobreix-ne més detalls a través dels seus
ciutadans!
formes geomètriques al voltant d’un espai obert.
Es tracta d’un plànol que mostra, d’una manera
esquemàtica i a vista d’ocell, la plaça pública
d’Atenes, una de les ciutats gregues més
importants al s. V aC, flanquejada d’edificis
polítics, administratius i religiosos.
Els antics grecs anomenaven polis a una
ciutat-estat, sobirana i independent, que
constava d’un nucli urbà (asty) i del territori que
controlava (chôra) i del qual depenia la seva
subsistència (boscos, camps o costa).
La majoria dels habitants es concentraven dins
l’asty, que estava compost per una zona
elevada anomenada acròpolis (nucli originari de
la ciutat, coronat de temples) i l’àgora o plaça
pública, a la part baixa de la ciutat.
Descobreix-ne més detalls a través dels seus
ciutadans!
Crèdits
Coordinació i edició: Fundació “la Caixa”
Textos: Núria Roselló
Disseny: Tipus Gràfics
Programació: Spanto Soft, S.L.
Textos: Núria Roselló
Disseny: Tipus Gràfics
Programació: Spanto Soft, S.L.

Plànol de l’àgora d’Atenes al s. V aC
Madmedea. CC BY SA 2.0
Madmedea. CC BY SA 2.0

Cílica àtica de figures roges atribuïda al pintor de Brigos, c. 490-480 aC
Metropolitan Museum of Art (Nova York), núm. 58.11.4.
Foto de Marie-Lan Nguyen. CC-BY 2.5
Metropolitan Museum of Art (Nova York), núm. 58.11.4.
Foto de Marie-Lan Nguyen. CC-BY 2.5

Crater àtic de figures roges del pintor de Christie, c. 440 aC
Walters Art Museum (Baltimore), núm. 48.74.
WALTERS ART MUSEUM. CC-BY-SA 3.0
Walters Art Museum (Baltimore), núm. 48.74.
WALTERS ART MUSEUM. CC-BY-SA 3.0

Copa àtica de figures roges del pintor d’Erètria, c. 440-435 aC
Museu del Louvre (París), núm. G 457.
Foto de Marie-Lan Nguyen. Domini públic
Museu del Louvre (París), núm. G 457.
Foto de Marie-Lan Nguyen. Domini públic

Crater àtic de figures roges del pintor de Pothos, c. 430-420 aC
Museu del Louvre (París), núm. G 496.
Foto de Marie-Lan Nguyen. Domini públic
Museu del Louvre (París), núm. G 496.
Foto de Marie-Lan Nguyen. Domini públic

Copa àtica de figures negres, c. 530 aC
Museu del Louvre (París), núm. F 77.
Foto de Marie-Lan Nguyen. CC-BY 2.5
Museu del Louvre (París), núm. F 77.
Foto de Marie-Lan Nguyen. CC-BY 2.5

Copa àtica de figures roges del pintor de Brigos, c. 490 aC
Museu del Louvre (París), núm. G 152. Col·lecció Bammeville
Domini públic
Museu del Louvre (París), núm. G 152. Col·lecció Bammeville
Domini públic

Àmfora apuliana de figures roges del grup de Berkeley 8/61, c. 320 aC, provinent de Bari.
British Museum (Londres), núm. GR 1856.12-26.11. Col·lecció Former Temple
Foto de Jastrow. Domini públic
British Museum (Londres), núm. GR 1856.12-26.11. Col·lecció Former Temple
Foto de Jastrow. Domini públic
