Regne de les moneres: Grup format pels bacteris i els cianobacteris.
Procariotes: Tipus d’organització cel·lular simple. No tenen un nucli diferenciat.
Regne dels protoctists: Grup on s’inclouen els organismes eucariotes més primitius. Inclou una gran varietat de formes de vida.
Eucariotes: Estructura cel·lular de membrana-citoplasma-nucli. Són les més abundants en el conjunt d’éssers vius.
Heteròtrofs: Forma d’alimentació a partir de matèria orgànica ja transformada. Característica dels éssers que no poden fabricar-se el seu propi aliment.
Regne dels fongs: Grup que inclou una gran varietat de formes i mides.
Paret cel·lular: Capa rígida que embolcalla les cèl·lules, donant estructura als teixits i protecció al fong.
Heteròtrof: Forma d’alimentació a partir de matèria orgànica ja transformada. Característica dels éssers que no poden fabricar-se el seu propi aliment.
Paràsit: Organisme que aconsegueix les substàncies necessàries per viure d’un altre organisme viu, sent aquesta relació perjudicial per al seu hoste.
ADN: Àcid desoxiribonucleic, molècula que conté tota la informació genètica de l’organisme.
ARN: Àcid ribonucleic, molècula responsable de convertir la informació que hi ha al ADN en proteïnes.
Càpsida: Coberta protectora del material genètic del virus
Organització senzilla: Material genètic (ADN o ARN) i càpsida. Alguns tenen una envolta lipídica
El vector biològic és un organisme viu que transmet un agent patogen.
Quan un vector biològic infectat pica o mossega una persona, aquesta pot desenvolupar la infecció.
Poden exercir de vector biològic animals com:
Aquests vectors també poden generar contagi a través de les seves restes fecals.
Aquest tipus de transmissió requereix un contacte físic entre una persona o ésser infectat i una persona susceptible o no infectada.
La transmissió directa per contacte pot succeir per diferents mecanismes. Inclou els següents tipus de transmissió:
Sovint cal que hi hagi un contacte prolongat per tal de transmetre el microorganisme patogen.
L’aire pot contenir microorganismes com bacteris, fongs i virus, alguns dels quals poden ser patògens. Aquest és un mitjà de dispersió de moltes formes de vida diminutes, i per això també és un vehicle de transmissió de malalties.
Els humans inhalem aproximadament 10 m3 al dia d’aire.
Els microorganismes penetren per l’aparell respiratori molt sovint, però la gran majoria queden atrapats i posteriorment s’eliminen per mitjà de les secrecions nasals.
Les malalties de transmissió alimentària són aquelles de naturalesa infecciosa o tòxica causades per agents o toxines que entren al cos amb la ingestió d’aliments i/o aigua.
No tots els microorganismes presents en els aliments són nocius per a la nostra salut. També n'hi ha que ens ajuden a reforçar el nostre sistema immunitari.
Bacteri habitual de la flora intestinal dels humans. Sovint és innocu, però a vegades causa malalties gastrointestinals. La contaminació dels aliments s’acostuma a produir durant la seva manipulació, quan no s’utilitzen les condicions d’higiene adequades.
La salmonel·losi és una malaltia bacteriana infecciosa que afecta principalment els animals, sobretot els de corral i el bestiar boví. També es pot transmetre als humans quan consumeixen carn o ous derivats d’aquests animals. També es pot transmetre als humans quan consumeixen carn o ous derivats d’aquests animals infectats.
Protozou parasitari oportunista que es transmet per la ingestió d’aigua contaminada.
Protozou intracel·lular que es transmet principalment per les femtes dels gats, la terra, la carn crua, les fruites i verdures mal rentades, els ous crus i la llet no pasteuritzada. El contagi es produeix per contacte i ingestió.
Virus freqüentment transmès per l’aigua i per aliments, sobretot associat al marisc cultivat en aigües contaminades que es consumeix cru o poc cuinat.
Bacteri que es transmet de persona a persona, principalment per les gotes de saliva que una persona infectada emet en tossir, esternudar o parlar.
Aquest fong es transmet al seu hoste a través de les espores (cèl·lula reproductora). La seva via d’entrada són els pulmons a través de la inhalació.
Fong que habitualment es troba a la terra. Quan una persona l’inhala, infecta els pulmons. Habitualment també es troba en els excrements dels coloms.
Virus que es transmet per contacte persona-persona per inhalació.
Virus que només afecta a l'ésser humà, sobretot a infants. És molt contagiós, ja sigui per transmissió aèria, contacte directe o indirecte.
Bacteri, la transmissió del qual es produeix a través de la picada d’una puça o d’un poll infectats.
Protozou que s’inocula en l’ésser humà a través de la picada d’un mosquit infectat.
Protozou que es transmet a través de la picada d’un mosquit infectat.
Aquesta malaltia la solen patir els gossos, i molt rarament els éssers humans.
Virus que es transmet a través de la picada de mosquits femella d’un determinat gènere, sobretot present en climes tropicals o subtropicals.
Virus que es transmet a l'ésser humà a través de la picada d’un mosquit femella infectat, sobretot present en climes tropicals o subtropicals.
Bacteri que es transmet per contacte directe, sobretot sexual o entre mucoses. La transmissió sexual és la via més freqüent.
Bacteri que es troba a la pell, al cabell i les fosses nasals d’algunes persones. Pot causar infeccions diverses i de diferent consideració; des de petites infeccions de la pell fins a pneumònia.
Protozou que es transmet a través del contacte sexual.
Afecta tant a dones com homes, tot i que els símptomes varien.
Tipus de fong que habitualment viu a la boca dels éssers humans. Quan el sistema immunitari es debilita, el fong es multiplica i és quan poden aparèixer símptomes.
El petó és una forma habitual de transmissió. Hi ha una variant de la candidiasi que es transmet per via sexual.
Fong que produeix una de les infeccions de pell més freqüents, sovint en els peus.
Aquesta és una infecció cutània causada per diversos gèneres de fongs. Sovint el contagi és a través d’animals o persones infectades.
És un dels virus més comuns en els éssers humans. Es transmet principalment a través de la saliva; el petó és una forma habitual de transmissió.
Virus de transmissió sexual bastant comú entre la població. La gran majoria d’homes infectats no presenten símptomes, a diferència de les dones, que sí que els presenten.