Elisa González.
Records sense memòria.

Elisa González, a la foto de la seva àvia asseguda, ha fet servir deliberadament el flaix directe, buscant una imatge dura i impactant, per contra, a la foto en què la dona apareix amb les ombres d'una finestra sobre el rostre, sense disparar el flaix, apareixen matisos (brillantors, ombres ...) que poden utilitzar-se de forma simbòlica: l'ombra de la reixa sobre la cara recorda a les d'una presó, com volent simbolitzar la seva impossibilitat de comunicar-se.