Instant decisiu de Cartier-Bresson
D'una sèrie de cinc disparaments, per exemple, d'una persona creuant un toll, només una foto és la que resumeixl'abans i el després: aquella en què es veu que el peu del darrere ja s'ha alçat de la vorada i el de davant està a punt de tocar l'aigua. La persona no s'ha mullat encara, però sabem de cert que ficarà el peu dins el toll.
Segons Cartier-Bresson, era més important estar atent, tenor ull i disparar poc (ja que la memòria i la pràctica donaven al fotògraf professional la capacitat de captar aquest moment just), que no pas disparar amb motor i gairebé sense mirar.
Tanmateix, és després, en el moment de l'edició, que sabem quin ha estat aquest disparament definitiu. Els fotògrafs estudien en primer lloc les fotos que han fet sobre una planxa de contactes (veient-les totes juntes en un petit format), i en fan una primera selecció. Un cop ampliades, treballen més a consciència sobre cadascuna. De vegades s'adonen que no han aconseguit la foto que buscaven, però ja no ho poden tornar a provar, perquè els fets ja han passat.
