Elisa González.
Records sense memòria.

El primer premi d'aquest any ha estat per a ELISA GONZÁLEZ, per Records sense memòria, un reportatge sobre l'Alzheimer explicat a través de la seva pròpia àvia, que combina una manera dura d'expressar amb la tendresa que implica parlar del propi entorn familiar.

La fotògrafa ha escollit un personatge proper a ella per parlar d'un tema universal. El retrat dels personatges pot ser un fil conductor per desenvolupar un tema. No només podem descriure el seu aspecte físic o la seva forma de vestir, sinó les seves sensacions i emocions, sense més elements que l'expressió de la seva cara o els gestos del seu cos. Ens adonarem que el que més diu de l'estat d'ànim d'una persona són els seus ulls (l'expressió de la mirada) i els gestos de les mans. En aquest cas, la càmera fins i tot recull el que veuen els ulls de la protagonista.