El Mediterrani grec: d’Atenes cap a casa
A partir del s. VIII aC els grecs colonitzaren noves terres al voltant del Mediterrani, primer a la recerca de camps per cultivar i després per comerciar amb els seus productes. Van ser grans navegants: s’orientaven amb els astres, aprofitaven els vents i els corrents i coneixien el període propici per a la navegació.

Els grecs practicaven el cabotatge, que els permetia anar parant segons les necessitats. Intercanviaven les seves mercaderies, sobretot aliments i productes artesanals, per les pròpies de cada lloc. La qüestió era dur el vaixell sempre ple, tant a l’anada com a la tornada.
Iniciem la nostra ruta des del port del Pireu, a Atenes!
COMENÇAR
MERCADERIES GREGUES
DEL MEDITERRANI:
MONEDA
Els grecs van encunyar moneda des del 600 aC. La dracma en fou la unitat més coneguda. Valia el seu pes en plata.

A l’anvers, lluïa la imatge de la deessa Atena, i al revers el seu símbol (una òliba).
CERÀMICA DE FIGURES ROGES
Es produí a l’Àtica en els
segles V i IV aC. Es caracteritza per les representacions figuratives roges sobre fons negre. Considerada una ceràmica de luxe, podia tenir formes molt variades.
CASC DE BRONZE
Grècia posseïa diferents tipus
de metall al subsòl i també n’importava en forma de lingots. De la plata, l’or, el bronze (coure més estany) i el ferro, en feien productes manufacturats: eines, atuells i armament.
ESCULTURA
Déu Asclepi o Serapis, vinculat a la medicina, fet de marbre de l’illa de Paros i del Pentèlic (Àtica).
Els grecs també utilitzaven aquest material en arquitectura i l’exportaven a tota la Mediterrània.
BLAT
El territori grec era poc fèrtil i mal repartit. Aquest fet explicaria la colonització grega del Mediterrani, a la recerca de terres de cultiu i, més endavant, el comerç d’importació, sobretot de cereal.
ENVÀS PER A UNGÜENTS
Els ungüents i perfums es van inventar al Pròxim Orient i eren productes cars i molt desitjats per les classes benestants.
Es venien en contenidors petits d’alabastre, ceràmica i pasta de vidre acolorit.
PAPIR
De la tija d’aquesta planta que creixia a la riba del Nil, els antics egipcis en va fer el suport per a l’escriptura jeroglífica.
Els grecs (i després els romans) també el van fer servir per als seus manuscrits.
SÍLFIUM
Planta amb propietats miraculoses: els grecs la van utilitzar com a medicament per guarir moltes malalties i, fins i tot, com a condiment gastronòmic. Fou explotada fins que es va exhaurir.
CREMADOR DE PERFUM
Els cremadors de perfum van estar de moda en els segles IV
i III aC. Fets de ceràmica amb la imatge modelada de la deessa de l’agricultura Demèter, es feien servir en rituals per cremar-hi olis
i substàncies aromàtiques.
ÀMFORA DE VI
Era l’envàs per excel·lència del comerç marítim grec. S’usava per a contenir-hi aliments: en aquest cas vi, producte que consumien els grecs durant la celebració
del simposi (alhora banquet
i reunió social).
JA HEM
ARRIBAT!
Emporion (Empúries) actuava
com a centre receptor de productes indígenes ibers, sobretot cereal.
A canvi, els grecs podien subministrar tots els productes que has descobert.

Així doncs, tornaríem a iniciar
el viatge cap a Atenes, fent les parades necessàries
i amb el vaixell sempre ple!
MERCADERIES
CARREGADES:
ATENES Capital de Grècia. El s. V aC fou la seva època de més esplendor, sota el govern de Pèricles. S’hi van gestar valors universals (filosofia, ciència, arquitectura, art, política, literatura, teatre, esport...) que es van estendre per tot el Mediterrani. La ciutat estava formada per l’acròpoli, amb els temples, i l’àgora,
que era l’espai civil de la vida pública. El port, el Pireu, encara avui es considera un dels més importants d’Europa.
DELOS Ciutat situada en una petita illa grega amb el mateix nom, propera al continent. És un dels llocs més sagrats de Grècia, on es diu que va néixer
el déu Apol·lo (en destaca el seu temple). Va ser famosa pels seus tallers dedicats al treball del bronze i del marbre, que exportaren els seus productes
durant molts segles per tot el Mediterrani.
PRIENE Va ser una de les primeres colònies gregues de la Jònia, a l’Àsia Menor (actual Turquia). Els grecs es van sentir atrets per aquell territori que, a prop de Grècia, posseïa riques terres de conreu i dos ports comercials importants. Fou conquerida pels perses i alliberada per Alexandre el Gran. Al s. V aC hi va néixer el filòsof Bias, un dels set savis grecs.
TIR Fou una de les ciutats fenícies més importants a l’actual Líban, amb dos centres urbans: un, a terra ferma i l’altre, al davant, en una illa propera. Els seus
dos ports eren el punt de sortida al Mediterrani de tots els productes del Pròxim Orient i també dels propis, com la fusta de cedre i el teixit tintat de color porpra.
Alexandre el Gran uní l’illa a la costa construint un istme artificial.
ALEXANDRIA Va ser la ciutat grega més important d’Egipte, fundada per Alexandre el Gran el 332 aC. En el seu port estratègic, per on circulaven productes d’Europa, Aràbia i fins i tot de l’Índia, s’hi va construir un enorme far, considerat una de les set meravelles del món. Va ser molt famosa com a centre cultural,
amb una biblioteca que contenia tot el coneixement del món antic.
CIRENE Pròspera colònia grega a l’actual Líbia. Emplaçada entre muntanyes, va actuar d’intermediària comercial entre els grecs i les tribus líbies.
Els productes s’exportaven des del seu port, situat a Apolònia. Encara avui, les restes arqueològiques de la ciutat són esplèndides: àgores, temples, gimnasos, teatres... i una de les necròpolis gregues més grans de l’antiguitat.
SELINUNT Fundació grega a Sicília, illa pertanyent al que els grecs anomenaven Magna Grècia (actual Itàlia). Competia en importància amb la veïna ciutat local
de Segesta. Destruïda el 409 aC pels cartaginesos, la ciutat es va refer gràcies al seu tràfec comercial. Els historiadors grecs en parlen com una ciutat opulenta
i amb una gran acumulació de riquesa als temples.
MARSELLA Antiga ciutat grega de Massàlia (actual França), segurament fundada pels grecs de Focea (Àsia Menor). El territori produïa vi de molta qualitat i tenia bona pesca. Als grecs els va agradar el lloc i, després d’entendre’s amb els seus habitants celtes i lígurs, el van convertir en un punt estratègic de control del comerç amb les terres mediterrànies més occidentals.
EMPÚRIES Fou una colònia grega fundada al s. VI aC pels grecs de Focea, al sud del golf de Roses. Ocuparen primer un petit promontori, la Palaia Polis, i més tard crearen un nou nucli urbà amb un bon port (la Neàpolis). Les relacions entre els grecs i els ibers indicetes eren excel·lents: la ciutat va créixer intercanviant productes grecs a canvi de sal, metall, cereals i espart.
CARREGA
EL VAIXELL
EMPÚRIES
Empúries no fou l’única fundació grega a Catalunya: a la vora hi havia Rhode (Roses).

Els grecs també van mantenir contactes amb altres punts de la costa de la península Ibèrica, com ara la zona de València i Andalusia, encara que no s’hi hagin trobat restes de ciutats gregues. D’aquests llocs n’aconseguien, entre altres productes, tonyina i metalls.

Gràcies a aquest comerç, les ciutats portuàries van créixer tant o més que Atenes i es van convertir en magnífiques polis gregues.
MERCADERIES
DESCARREGADES:
TAMBÉ HAS DE SABER QUE...
De vegades, desgraciadament, els vaixells naufragaven amb la seva càrrega. Aquest fet ha permès als arqueòlegs subaquàtics estudiar-los
per donar-te tota la informació que acabes de descobrir...

Crèdits

Coordinació i edició: Fundació “la Caixa”
Textos: Núria Roselló
Disseny: Tipus Gràfics
Programació: Spanto Soft, S.L.
Muralla grega d’Empúries
Le Zibou CC-BY-SA 3.0
Acròpoli d’Atenes des del turó Philopappos (Grècia)
Madden CC-BY-SA 3.0
Terrassa dels Lleons a l’àrea sagrada dels temples de Delos (illes Cíclades, Grècia)
Ggia CC-BY-SA 3.0
Temple d’Atena a Priene (Turquia)
e. Bougaud CC-BY-SA 3.0
Carrer de Tir cap el port (Líban)
Fotografia de Núria Roselló
Reconstrucció del far d’Alexandria
Fotografia d’Emad Victor Shenouda en domini públic
Àgora grega de Cirene (Líbia)
Fotografia de Núria Roselló
Temple E de Selinunt (Sicília)
Fotografia d’Evan Erickson en domini públic
El port vell de l’actual Marsella
Jddmano CC-BY-SA 3.0
Òbol d’època arcaica d’Atenes
Classical Numismatic Group, Inc. www.cngcoins.com
CC-BY-SA 2.5
Ceràmica àtica de figures roges
Fotografia de Marie-Lan Nguyen (àlies Jastrow, 2007) en domini públic
Casc corinti de bronze
Matthias Kabel CC-BY-SA 3.0
Asclepi d’Empúries
Fotografia de Nanosanchez en domini públic
Espigues de blat
Matt Lavin CC-BY-SA 2.0
Ungüentaris fenicis
Remi Mathis CC-BY-SA 3.0
Papir egipci
Fotografia d’E. Scott en domini públic
Silphium integrifolium
Fotografia de la United States Environmental Protection Agency. Great Lakes National Program Office
En domini públic
Cremador de perfums (thimiaterio)
Yuntero CC-BY-SA 3.0
Àmfora massaliota
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Dibuix realitzat a partir d’una imatge extreta del llibre de J. Alvar,
Los medios de navegación de los colonizadores griegos, Arxiu Espanyol d’Arqueologia, 1979.
Biblioteca del Museu d’Arqueologia de Catalunya