El lleó
de Nemea
Euristeu mana a Hèracles que li porti un lleó enorme i ferotge que assola la regió i en devora els habitants i els ramats.
Com que és invulnerable a les armes dels homes, l’acorrala a la seva cova bloquejant amb una xarxa una de les dues entrades. L’estaborneix amb un cop de clava d’ullastre (olivera silvestre) al musell i el mata escanyant-lo.
L’espella amb les urpes de la mateixa bèstia: de la pell gruixuda se’n fa una capa i de la testa, un casc, a tall de cuirassa protectora.
L’hidra
de Lerna
En una zona pantanosa, Hèracles ha de destruir una serp d’aigua terrible: el seu alè és mortal i té nou caps que es regeneren i dupliquen quan són tallats.
La fa sortir del llac llançant-li fletxes i contenint la respiració. Durant el combat, l’heroi és ajudat pel seu nebot Iolau, i l’hidra per un cranc gegantí (enviat per Hera). Per impedir que els caps tornin a créixer, un cop tallats en cicatritza les ferides amb foc.
Finalment agafa el cap central, que és immortal, i l’enterra sota una gran roca. També aprofita la bilis de l’hidra per amarar-hi les seves fletxes i tornar-les verinoses.
La cérvola
de Cerinea
Euristeu imposa a Hèracles la cacera d’una cérvola molt veloç amb potes de bronze i banyes d’or. És una de les cinc cérvoles consagrades a Àrtemis, deessa de la caça i dels boscos: per això Hèracles l’ha de portar viva al rei.
L’heroi l’empaita durant un any sencer fins que, esgotada, la cérvola intenta travessar un riu. Hèracles aprofita aquest moment per capturar-la disparant-li una fletxa entre les potes davanteres, sense ferir-la. Després de donar explicacions a Àrtemis, continua el seu camí amb la cérvola carregada a les espatlles.
El senglar
d'Erimant
Hèracles ha d’entregar a Euristeu un senglar salvatge que saqueja els sembrats i a l’hivern freqüenta els boscos de xiprers. Capturar aquest animal li suposa una dificultat extraordinària: amb forts crits, el fa sortir del seu amagatall entre els matolls, l’empeny fins a una profunda congesta de neu i el redueix saltant-li damunt del llom. El lliga i el carrega fins al palau del rei.
Quan Euristeu el rep, s’esfereeix de tal manera que s’amaga dins una gran gerra de bronze que s’ha fet ell mateix com a refugi en cas de perill.
Els estables
del rei Àugies
Àugies (fill del Sol, Hèlios) és l’home més ric de la terra perquè hereta del seu pare un ramat nombrós de bous divins. Però els guarda en uns estables que no s'han netejat des de fa més de trenta anys. El rei Euristeu, per tal d’humiliar Hèracles, li mana que se n’encarregui en un sol dia: l’heroi obre les dues parets de les bandes dels estables i hi desvia els cursos dels rius Alfeu i Peneu per tal que les aigües hi corrin per dins i n'arrosseguin els fems.
Hèracles només rep com a premi la dècima part del ramat, ja que Àugies afirma que han estat els déus fluvials els qui han realitzat el treball.
Els ocells
del llac Estimfal
Hèracles ha d’exterminar una plaga de perilloses aus amb els becs, les ales i les potes de bronze. Viuen al voltant d’un llac on es multipliquen de manera extraordinària. Quan remunten el vol, descarreguen excrements verinosos i plomes a tall de dards sobre els homes, els animals i els camps.
Hèracles roman a la riba sense saber què fer: les aus són massa nombroses i el llac impenetrable. Aleshores Atena, deessa de la guerra i de la saviesa, li proporciona uns címbals de bronze: fent-los sonar, l’heroi provoca que els ocells s’espantin i aixequin el vol, moment en què els mata amb les seves fletxes.
El brau
de Creta
En morir el rei de l’illa de Creta, el tron se’l disputen els seus tres fills; Minos, el més gran, demana a Posidó (déu del mar) que l’afavoreixi i el déu li envia un brau preciós com a senyal de reconeixement del seu dret a governar. Ara bé: cal que el sacrifiqui com a signe de lleialtat divina. Però, quan el veu, Minos en resta admirat, se’l queda i en sacrifica un altre. Com a càstig, Posidó embogeix el brau.
Euristeu mana Hèracles de capturar-lo viu. L’heroi s’embarca cap a Creta i, llançant-se des d’un arbre damunt del brau, enceta una llarga lluita per domar-lo. Finalment li posa una anella al nas.
Les eugues
de Diomedes
Diomedes és el rei d’una tribu bel·licosa que habita la regió de Tràcia (nord-est de Grècia). Té en uns estables unes eugues tan feres que s'alimenten amb la carn dels hostes confiats.
Hèracles s'embarca cap a Tràcia amb alguns voluntaris i se les enduu per a Euristeu. Perseguit per la tribu fins a la platja, les deixa a càrrec del seu amic Abderos, que mor devorat pels animals.
L’heroi es desempallega dels seus perseguidors obrint un canal per inundar la plana amb l’aigua del mar, i venç Diomedes amb un cop de clava i el dóna a les eugues perquè se'l mengin.
El cinyell
d’Hipòlita
Admete, la filla d’Euristeu, demana el cinyell d’Hipòlita, reina de les amazones, unes dones guerreres que se serveixen dels homes per fer les tasques domèstiques mentre elles lluiten i governen. Famoses genetes, duen arcs de bronze, destrals, escuts en forma de mitja lluna, i llueixen cinyells fets amb pells de feres.
Hipòlita, atreta per l’heroi, li ofereix el seu sense condicions. Però Hera, disfressada, fa córrer el rumor que Hèracles vol raptar la reina. Les amazones se senten enganyades i ataquen l’heroi, que fa presonera la capitana: Hipòlita li entrega el seu cinyell com a rescat.
Els bous
de Gerió
El rei Euristeu envia Hèracles a Erítia per tal que n’aconsegueixi tornar amb un meravellós ramat de bous rojos. L’amo del ramat és Gerió (un gegant terrible de tres cossos amb tres caps, i sis braços i cames), que el fa custodiar al fidel pastor Euritió i el seu gos bicèfal Ortre.
L’heroi s’embarca en la copa d’or del Sol (Hèlios) per arribar a l’occident llunyà i, després de moltes aventures africanes i d’erigir les seves cèlebres columnes a l’estret de Gibraltar, mata el pastor, el gos i després Gerió, travessant-li els tres cossos amb l’espasa.
Finalment, després d'un viatge molt llarg i ple d’obstacles pel continent europeu, entrega els bous al rei Euristeu.
Les pomes d’or
de les Hespèrides
Com a present de noces per al déu Zeus i la seva esposa Hera, Gea, deessa de la Terra, els regala unes pomes d’or. Hera les planta al seu jardí, vigilat per un drac-serp i les tres nimfes Hespèrides. Són filles d’Atles, el tità condemnat per Zeus a aguantar els pilars que separen la terra del cel.
Per aconseguir les pomes, tal com li mana el rei Euristeu, l’heroi ha de fer un pacte amb Atles: li sostindrà la càrrega mentre el tità va a cercar-les. Quan torna amb les pomes, Atles proposa dur-les ell mateix al rei, però és enganyat per Hèracles, que li demana que sostingui els pilars un instant, mentre es posa un coixí. Un cop alliberat, fuig ràpidament amb el trofeu.
El ca
Cèrber
Hèracles ha de baixar a l’Inframón i endur-se’n Cèrber, el gos guardià que hi impedeix la sortida de les ànimes i l’entrada dels vius. És un gos gegantí, amb tres caps dels quals vessa una baba verinosa, una cabellera de serps i una cua acabada en fibló d’escorpí.
Per acomplir la gesta, Hèracles és preparat per Hermes (déu missatger) i Atena (deessa de la guerra i de la saviesa). Després de compadir-se i alliberar algunes ànimes, l’heroi es presenta davant d’Hades, déu dels morts: aquest li permetrà endur-se el gos si aconsegueix dominar-lo sense armes. Dit i fet!